DONAR NOVA VIDA A LA SOCIETAT ACTUAL
El regne de Déu no és només una salvació que comença després de la mort. És una irrupció de gràcia i de vida ja a la nostra existència actual. Més encara. El signe més clar que el regne és a prop és precisament aquest corrent de vida que comença a obrir-se pas a la terra. «Aneu i prediqueu dient: «El Regne del cel és a prop. Cureu malalts, ressusciteu morts, purifiqueu leprosos, traieu dimonis». Avui més que mai hauríem d’escoltar els creients la invitació de Jesús a donar nova vida a la societat.
S’està obrint un abisme inquietant entre el progrés tècnic i el nostre desenvolupament espiritual. Hom diria que l’home no té força espiritual per animar i donar sentit al seu progrés incessant. Els resultats són palpables. A molts se’ls veu empobrits pels seus diners i per les coses que creuen posseir. El cansament de la vida i l’avorriment s’apoderen de molts. La «contaminació interior» està embrutant el millor de no poques persones. Hi ha homes i dones que viuen perduts, sense poder trobar sentit a la seva vida. Hi ha persones que viuen corrents, submergides en una nerviosa i intensa activitat, buidant-se per dins, sense saber exactament el que volen.
No estem novament davant d’homes i dones «malalts» que necessiten ser guarits, «morts» que necessiten resurrecció, «posseïts» que esperen ser alliberats de tants dimonis que els impedeixen viure com a éssers humans? Hi ha persones que, al fons, volen tornar a viure. Volen curar-se i ressuscitar. Tornar a riure i gaudir de la vida, enfrontar-se al dia a dia amb alegria.
I només hi ha un camí: aprendre a estimar. I aprendre de nou coses que exigeix l’amor i que no estan gaire de moda: senzillesa, acollida, amistat, solidaritat, atenció gratuïta a l’altre, fidelitat… Entre nosaltres continua faltant amor. Algú ho ha de despertar. Els homes d’avui no els salvaran ni el confort ni l’electrònica, sinó l’amor. Si en nosaltres hi ha capacitat d’estimar, l’hem d’encomanar. Se’ns ha donat de franc i de franc l’hem de regalar de moltes maneres als que trobem al nostre camí.
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
