APRENDRE A CONFIAR EN DÉU
Estic convençut que l’experiència de Déu, tal com l’ofereix i comunica Jesús, sempre infon una pau inconfusible en el nostre cor, ple d’inquietuds, pors i inseguretats. Aquesta pau és gairebé sempre el millor signe que hem escoltat des del fons del nostre ésser la seva crida: «No tingueu por: vosaltres valeu més que tots els ocells». Com acostar-se a aquest Déu?
Potser el primer és aturar-se a experimentar Déu només com a amor. Tot el que en neix és amor. D’ell només ens arriba vida, pau i bé. Jo me’n puc apartar i oblidar el seu amor, però ell no canvia. El canvi es produeix només en mi. Ell mai no deixa d’estimar-me.
Hi ha una cosa encara més commovedora. Déu m’estima incondicionalment, tal com sóc. No m’he de guanyar el seu amor. No he de conquerir el seu cor. No he de canviar ni ser millor per ser estimat per ell. Més aviat, sabent que m’estima així, puc canviar, créixer i ser bo.
Ara puc pensar en la meva vida: què em demana Déu? Què espera de mi? Només que aprengui a estimar. No sé en quines circumstàncies em puc trobar i quines decisions hauré de prendre, però Déu només espera de mi que estimi les persones i busqui el seu bé, que m’estimi a mi mateix i em tracti bé, que estimi la vida i m’esforci per fer-la més digna i més humana per a tothom. Que sigui sensible a l’amor.
Hi ha alguna cosa que no he d’oblidar. No estaré mai sol. Tots «vivim, ens movem i existim» en Déu. Ell serà sempre aquesta presència comprensiva i exigent que necessito, aquesta mà forta que em sostindrà en la feblesa, aquesta llum que em guiarà pels camins. Ell em convidarà sempre a caminar dient «sí» a la vida. Un dia, quan acabi el meu pelegrinatge per aquest món, coneixeré a prop de Déu la pau i el descans, la vida i la llibertat.
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
