EL PERILL D’UN CRISTIANISME SENSE CREU
Un dels riscos més grans del cristianisme actual és anar passant a poc a poc de la «religió de la creu» a una «religió del benestar». Fa uns anys vaig prendre nota d’unes paraules de Reinhold Niebuhr, que em van fer pensar molt. El teòleg nord-americà parlava del perill d’una «religió sense fibló» que acabés predicant «un Déu sense còlera que condueix uns homes sense pecat cap a un regne sense judici per mitjà d’un Crist sense creu». El perill és real i ho hem d’evitar.
Insistir en l’amor incondicional d’un Déu Amic no ha de significar mai fabricar-nos un Déu a la nostra conveniència, el Déu permissiu que legitimi una religió burgesa (Johann Baptist Metz). Ser cristià no és cercar el Déu que em convé i em diu «sí» a tot, sinó trobar-me amb el Déu que, precisament per ser Amic, desperta la meva responsabilitat i, per això mateix, més d’una vegada em fa patir, cridar i callar.
Descobrir l’evangeli com a font de vida i estímul de creixement sa no vol dir viure «immunitzat» davant del patiment. L’evangeli no és pas un tranquil·litzant per a una vida organitzada al servei dels nostres fantasmes de plaer i benestar. Crist fa gaudir i fa patir, consola i inquieta, recolza i contradiu. Només així és camí, veritat i vida.
Creure en un Déu Salvador que, ja des d’ara i sense esperar el més enllà, cerca alliberar-nos del que ens fa mal no ens ha de portar a entendre la fe cristiana com una religió d’ús privat al servei exclusiu dels nostres problemes i patiments. El Déu de Jesucrist ens posa sempre mirant el qui pateix. L’evangeli no centra la persona en el propi patiment, sinó en el dels altres. Només així es viu la fe com a experiència de salvació.
En la fe com en l’amor tot sol anar molt barrejat: el lliurament confiat i el desig de possessió, la generositat i l’egoisme. Per això no hem d’esborrar de l’evangeli aquestes paraules de Jesús que, per dures que semblin, ens posen davant la veritat de la nostra fe: «Qui no pren la seva creu i em segueix, no és digne de mi. Qui haurà guanyat la seva vida, la perdrà, però qui l’haurà perduda per causa meva, la trobarà».
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
