UN TRESOR AMAGAT
No tothom s’entusiasmava amb el projecte de Jesús. A força persones sorgien no pocs dubtes i interrogants. Era raonable seguir-lo? No era una bogeria? Són les preguntes d’aquells galileus i de tots els qui es troben amb Jesús en un nivell una mica profund.
Jesús va explicar dues petites paràboles per «seduir» els qui romanien indiferents. Volia sembrar, en tots, un interrogant decisiu: no hi haurà a la vida un «secret» que encara no hem descobert?
Tots van entendre la paràbola d’aquell pagès pobre que, mentre cavava en una terra que no era seva, va trobar un tresor amagat en alguna gerra. No s’ho va pensar dues vegades. Era l’ocasió de la vida. No la podia desaprofitar. Va vendre tot el que tenia i, ple d’alegria, va aconseguir el tresor.
El mateix va fer un ric comerciant de perles quan en va descobrir una de valor incalculable. Mai no havia vist una cosa semblant. Va vendre tot el que posseïa i va aconseguir la perla.
Les paraules de Jesús eren seductores. Serà Déu així? Serà això trobar-se amb ell? Descobrir un «tresor» més bell i atractiu, més sòlid i veritable que tot allò que nosaltres estem vivint i gaudint?
Jesús està comunicant la seva experiència de Déu: allò que ha transformat completament la seva vida. Tindrà raó? Serà això seguir-lo? Trobar allò essencial, tenir la immensa fortuna de trobar allò que l’ésser humà està anhelant des de sempre?
Entre nosaltres, molta gent està abandonant la religió sense haver assaborit Déu. Els entenc. Jo faria el mateix. Si una persona no ha descobert una mica l’experiència de Déu que vivia Jesús, la religió és un avorriment. No val la pena.
El més trist és trobar tants cristians les vides dels quals no estan marcades per l’alegria, la sorpresa o la sorpresa de Déu. No ho han estat mai. Viuen tancats en la seva religió, sense haver trobat cap «tresor». Entre els seguidors de Jesús, tenir cura de la vida interior no és una cosa més. És imprescindible per viure oberts a la sorpresa de Déu.
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
