DONEU-LOS MENJAR VOSALTRES MATEIXOS
L’evangelista Mateu no es preocupa dels detalls del relat. Només li interessa emmarcar l’escena presentant Jesús enmig de la «gent» en actitud de «compassió». Ho fa també altres vegades. Aquesta compassió és a l’origen de tota la seva actuació.
Jesús no viu d’esquena a la gent, tancat en les seves ocupacions religioses i indiferent al dolor d’aquell poble. «Veié una gran gentada, se’n compadí i va curar els seus malalts». La seva experiència de Déu el fa viure alleujant el patiment i saciant la gana d’aquella gent pobre. Així ha de viure l’Església que vulgui fer present Jesús al món d’avui.
El temps passa i Jesús continua ocupat a guarir. Els deixebles l’interrompen amb una proposta: «Aquest lloc és despoblat i ja s’ha fet tard. Acomiada la gent, i que vagin als pobles a comprar-se menjar». No han après res de Jesús. Es desentenen dels famolencs i els abandonen a la seva sort: que «comprin menjar». Què faran els qui no puguin comprar?
Jesús els replica amb una ordre contundent, que els cristians satisfets dels països rics no volem ni escoltar: «Doneu-los menjar vosaltres mateixos». Enfront de «comprar», Jesús proposa «donar menjar». No ho pot dir de manera més clara. Ell viu demanant al Pare: «Dóna’ns avui el nostre pa de cada dia». Déu vol que tots els seus fills i filles tinguin pa, també els qui no el poden comprar.
Els deixebles segueixen escèptics. Entre la gent només hi ha cinc pans i dos peixos. Per a Jesús és suficient: si compartim la poca cosa que tenim, es pot saciar la gana de tots; fins i tot poden «sobrar» dotze cistelles de pa. Aquesta és la seva alternativa: una societat més humana, capaç de compartir el seu pa amb els afamats, tindrà prou recursos per a tothom.
En un món on moren de gana milions de persones, els cristians només podem viure avergonyits. Europa no té ànima cristiana i «acomiada» com a delinqüents els qui vénen cercant pa. I, mentrestant, qui són a l’Església els qui caminen en la direcció marcada per Jesús? Malauradament, la majoria vivim sords a la seva crida, distrets pels nostres interessos, discussions, doctrines i celebracions. Per què ens anomenem seguidors de Jesús?
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
