SENSE CAMINS VERS DÉU
Són moltes les persones que no són creients ni increients. Senzillament s’han instal·lat en una forma de vida on no pot aparèixer la pregunta pel sentit últim de l’existència. Més que de descreença hauríem de parlar en aquests casos de manca de condicions indispensables perquè la persona pugui adoptar una postura creient o descreguda.
Són homes i dones que no tenen una «infraestructura interior». El seu estil de vida els impedeix de posar-se en contacte un xic profund amb ells mateixos. No s’acosten mai al fons del seu ésser. No són capaços d’escoltar les preguntes que sorgeixen des del seu interior.
Tanmateix, per adoptar una postura responsable davant del misteri de la vida és indispensable arribar fins al fons d’un mateix, ser sincer i obrir-se a la vida honestament fins al final.
Darrere de la crisi religiosa de moltes persones, no s’hi amaga sovint una crisi anterior? Si tanta gent sembla allunyar-se avui de Déu, no és perquè abans s’han allunyat d’ells mateixos i s’han instal·lat en un nivell d’existència on Déu ja no pot ser escoltat?
Quan algú s’acontenta amb un benestar fet de coses, i el seu cor està ocupat només per preocupacions d’ordre material, pot aleshores plantejar-se lúcidament la pregunta per Déu?
Quan una persona cerca sempre la satisfacció immediata i el plaer a qualsevol preu, es pot obrir amb profunditat al misteri últim de l’existència?
Quan hom viu privat d’interioritat, esforçant-se per aparentar o tenir una determinada imatge de si mateix davant dels altres, pot pensar sincerament en el sentit últim de la seva vida?
Quan una persona viu abocada sempre cap a l’exterior, perdent-se en les mil formes d’evasió i divertiment que ofereix aquesta societat, es pot trobar realment amb si mateixa i preguntar-se pel seu darrer destí?
«Prepareu el camí del Senyor». Aquest crit de Joan Baptista no ha perdut actualitat. En siguem conscients o no, Déu ve sempre a nosaltres. Podem tornar-nos a trobar amb ell. La fe es pot despertar una altra vegada en el nostre cor. El primer que necessitem és trobar-nos amb nosaltres mateixos amb més profunditat i sinceritat.
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
