LA CREU ÉS UNA ALTRA COSA
És difícil no sentir confusió i malestar en escoltar una vegada més les paraules de Jesús: «Si algú vol venir amb mi, que es negui a ell mateix, que prengui la seva creu i que em segueixi». Entenem molt bé la reacció de Pere, que, en sentir Jesús parlar de rebuig i patiment, «el prengué a part i es posà a renyar-lo». El teòleg màrtir Dietrich Bonhoeffer diu que aquesta reacció de Pere «prova que, des del principi, l’Església s’ha escandalitzat del Crist sofrent. No vol que el Senyor li imposi la llei del patiment».
Aquest escàndol es pot fer avui insuportable per als qui vivim en allò que Leszek Kolakowsky anomena «la cultura d’analgèsics», aquesta societat obsessionada per eliminar el patiment i malestar per mitjà de tota mena de drogues, narcòtics i evasions.
Si volem clarificar quina ha de ser l’actitud cristiana, hem de comprendre bé en què consisteix la creu per al cristià, ja que pot passar que nosaltres la posem on Jesús mai no la va posar.
Nosaltres anomenem fàcilment «creu» tot allò que ens fa patir, fins i tot aquest patiment que apareix a la nostra vida generat pel nostre propi pecat o la nostra manera equivocada de viure. Però no hem de confondre la creu amb qualsevol desgràcia, contrarietat o malestar que es produeix a la vida.
La creu és una altra cosa. Jesús crida els seus deixebles perquè el segueixin fidelment i es posin al servei d’un món més humà: el regne de Déu. Això és el primer. La creu no és sinó el patiment que ens arribarà com a conseqüència del seguiment; el destí dolorós que haurem de compartir amb Crist si seguim realment els seus passos. Per això no hem de confondre el «prendre la creu» amb postures masoquistes, una falsa mortificació o el que P. Evdokimov anomena «ascetisme barat» i individualista.
D’altra banda, hem d’entendre correctament «negar-se a si mateix» que demana Jesús per portar la creu i seguir-lo. «Negar-se a si mateix» no significa mortificar-se de qualsevol manera, castigar-se a si mateix i, encara menys, anul·lar-se o autodestruir-se. «Negar-se a si mateix» és no viure pendent d’un mateix, oblidar-se del propi «ego», per construir l’existència sobre Jesucrist. Alliberar-nos de nosaltres mateixos per adherir-nos-hi radicalment. Dit d’una altra manera, «prendre la creu» significa seguir Jesús disposats a assumir la inseguretat, la conflictivitat, el rebuig o la persecució que va haver de patir el mateix Crucificat.
Però els creients no vivim la creu com a derrotats, sinó com a portadors d’una esperança final. Tothom que perdi la vida per Jesucrist la trobarà. El Déu que va ressuscitar Jesús ens ressuscitarà també a nosaltres a una vida plena.
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
