PERDONAR SEMPRE
A Mateu se’l veu preocupat per corregir els conflictes, disputes i enfrontaments que poden sorgir a la comunitat dels seguidors de Jesús. Probablement està escrivint el seu evangeli en uns moments en què, com es diu al seu evangeli, «es refredarà l’amor de la majoria» (Mateu 24,12).
Per això concreta amb molt de detall com s’ha d’actuar per extirpar el mal de l’interior de la comunitat, respectant sempre les persones, cercant primer de tot «la correcció tot sol amb ell», acudint al diàleg amb «testimonis», fent intervenir la «comunitat» o separant-se de qui pot fer mal als seguidors de Jesús.
Tot això pot ser necessari, però com ha d’actuar en concret la persona ofesa? Què ha de fer el deixeble de Jesús que vol seguir els seus passos i col·laborar-hi obrint camins al regne de Déu, el regne de la misericòrdia i la justícia per a tots?
Mateu no podia oblidar unes paraules de Jesús recollides per un evangeli anterior al seu. No eren fàcils d’entendre, però reflectien el que hi havia al cor de Jesús. Encara que hagin passat vint segles, els seus seguidors no n’hem de rebaixar el contingut.
Pere s’acosta a Jesús. Com altres vegades, ho fa representant el grup de seguidors: «Senyor, quantes vegades hauré de perdonar al meu germà les ofenses que em faci? Set vegades?». La seva pregunta no és mesquina, sinó enormement generosa. Ha escoltat les paràboles de Jesús sobre la misericòrdia de Déu. Coneix la seva capacitat de comprendre, de disculpar i de perdonar. També ell està disposat a perdonar «moltes vegades», però no hi ha cap límit?
La resposta de Jesús és contundent: «No et dic set vegades, sinó setanta vegades set»; has de perdonar sempre, en tot moment, de manera incondicional. Al llarg dels segles s’ha volgut rebaixar de moltes maneres el que havia dit Jesús: «perdonar sempre, és perjudicial»; «dóna al·licients a l’ofensor»; «s’ha d’exigir primer penediment». Tot això sembla molt raonable, però amaga i desfigura el que pensava i vivia Jesús.
Cal tornar a Jesús. A la seva Església calen homes i dones que estiguin disposats a perdonar com ell, introduint entre nosaltres el seu gest de perdó en tota la seva gratuïtat i grandesa. És el que fa brillar millor a l’Església el rostre de Crist.
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
