DURA CRÍTICA ALS DIRIGENTS RELIGIOSOS
La paràbola dels «vinyaters homicides» és, sens dubte, la més dura que Jesús va pronunciar contra els dirigents religiosos del seu poble. No és fàcil remuntar-se fins al relat original, però probablement no era gaire diferent del que podem llegir avui en la tradició evangèlica.
Els protagonistes de més relleu són, sens dubte, els pagesos encarregats de treballar la vinya. La seva actuació és sinistra. No s’assemblen en absolut a l’amo que té cura de la vinya amb sol·licitud i amor perquè no li manqui res.
No accepten el senyor a qui pertany la vinya. Volen ser ells els únics amos. Un darrere l’altre, van eliminant els servents que ell els envia amb paciència increïble. No respecten ni el fill. Quan arriba, el «van treure fora de la vinya» i el van matar. La seva única obsessió és «quedar-se la seva heretat».
Què pot fer el propietari? Acabar amb aquests vinyaters i lliurar la seva vinya a altres «que li donin els fruits al seu temps.» La conclusió de Jesús és tràgica: «Per això us dic que el Regne de Déu us serà pres i serà donat a un poble que el faci fructificar».
A partir de la destrucció de Jerusalem l’any 70, la paràbola va ser llegida com una confirmació que l’Església havia pres el relleu d’Israel, però mai no va ser interpretada com si al «nou Israel» estigués garantida la fidelitat a l’amo de la vinya.
El regne de Déu no és l’Església. No pertany a la jerarquia. No és propietat d’aquests teòlegs o aquells altres. El seu únic amo és el Pare. Ningú no s’ha de sentir propietari de la seva veritat ni del seu esperit. El regne de Déu és al «poble que el faci fructificar» de justícia, compassió i defensa dels últims.
La tragèdia més gran que pot succeir al cristianisme d’avui i de sempre és que mati la veu dels profetes, que els summes sacerdots se sentin amos de la «vinya del Senyor» i que, entre tots, fem «fora» el Fill, ofegant el seu Esperit. Si l’Església no respon a les esperances que hi ha posat el Senyor, Déu obrirà nous camins de salvació en pobles que produeixin fruits.
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
