TAMBÉ AVUI ÉS POSSIBLE ESCOLTAR DÉU
Ho diuen tots els estudis. La religió està en crisi a les societats desenvolupades d’Occident. Cada vegada són menys els que s’interessen per les creences religioses. Les elaboracions dels teòlegs gairebé no tenen ressò. Els joves abandonen les pràctiques religioses. La societat està anant cap a una indiferència creixent.
Hi ha, però, una cosa que mai no hem d’oblidar els creients. Déu no està en crisi. Aquesta Realitat suprema cap a la qual apunten les religions amb noms diferents segueix viva i operant. Déu està també avui en contacte immediat amb cada ésser humà. La crisi d’allò que és religiós no pot impedir que Déu se segueixi oferint a cada persona en el fons misteriós de la seva consciència.
Des d’aquesta perspectiva, és un error «demonitzar» en excés la crisi religiosa actual, com si fos una situació impossible per a l’acció salvadora de Déu. No és així. Cada context sociocultural té les seves condicions més o menys favorables per al desenvolupament d’una religió determinada, però l’ésser humà manté intactes les seves possibilitats d’obrir-se al Misteri últim de la vida, que l’interpel·la des de l’íntim de la seva consciència.
La paràbola dels convidats a noces ho recorda de manera expressiva. Déu no exclou ningú. El seu únic anhel és que la història humana acabi en una festa joiosa. El seu únic desig, que la sala espaiosa del banquet s’ompli de convidats. Tot ja està preparat. Ningú no pot impedir a Déu que faci arribar a tothom la seva invitació.
És cert que la crida religiosa troba rebuig en no pocs, però la invitació de Déu no s’atura. La poden escoltar tots, «bons i dolents», els que viuen a «la ciutat» i els que estan perduts «per les cruïlles dels camins». Tota persona que escolta la crida del bé, de l’amor i de la justícia està acollint Déu.
Penso en tantes persones que ho ignoren gairebé tot de Déu. Només coneixen una caricatura d’allò que és religiós. Mai no podran sospitar «la joia de creure». Estic segur que Déu és viu i operant en allò més íntim del seu ésser. Estic convençut que molts acullen la seva invitació per camins que a mi se m’escapen.
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat