LA PRIMERA PARAULA DE JESÚS
L’evangelista Mateu cuida molt l’escenari on Jesús farà la seva aparició pública. S’apaga la veu del Baptista i es comença a escoltar la nova veu de Jesús. Desapareix el paisatge sec i ombrívol del desert i ocupa el centre la verdor i la bellesa de Galilea. Jesús abandona Natzaret i es desplaça a Cafarnaüm, a la ribera del llac. Tot suggereix el sorgiment d’una vida nova.
Mateu recorda que som a la «Galilea dels pagans». Ja sap que Jesús ha predicat a les sinagogues jueves d’aquells llogarets i no s’ha mogut entre pagans. Però Galilea és un encreuament de camins; Cafarnaüm, una ciutat oberta al mar. Des d’aquí arribarà la salvació a tots els pobles.
De moment, la situació és tràgica. Inspirant-se en un text del profeta Isaïes, Mateu veu «el poble que vivia en la fosca». Sobre la terra hi ha ombres de mort. Regna la injustícia i el mal. La vida no pot créixer. Les coses no són com les vol Déu. Aquí no hi regna el Pare.
Tot i això, enmig de les tenebres, el poble començarà a veure «una gran llum». Entre les ombres de mort «una llum ha resplendit». Això és sempre Jesús: una gran llum que brilla en el món.
Segons Mateu, Jesús comença la seva predicació amb un crit: «Convertiu-vos». Aquesta és la primera paraula. És hora de conversió. Cal obrir-se al regne de Déu. No quedar-se «asseguts a les tenebres», sinó «caminar a la llum».
Dins l’Església hi ha una gran llum. És Jesús. En ell se’ns revela Déu. No l’hem d’amagar amb el nostre protagonisme. No l’hem de suplantar amb res. No l’hem de convertir en doctrina teòrica, en teologia freda o en paraula avorrida. Si la llum de Jesús s’apaga, els cristians ens convertirem en allò que tant temia Jesús: «uns cecs que intenten guiar altres cecs».
Per això també avui aquesta és la primera paraula que hem d’escoltar: «Convertiu-vos»; recupereu la vostra identitat cristiana; torneu a les vostres arrels; ajudeu l’Església a passar a una nova etapa de cristianisme més fidel a Jesús; viviu amb nova consciència de seguidors; poseu-vos al servei del regne de Déu.
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
