NO FUGIR CAP A EMMAÚS
No són pocs els que miren avui l’Església amb pessimisme i desencís. No és la que ells voldrien. Una Església viva i dinàmica, fidel a Jesucrist, compromesa de debò a construir una societat més humana.
La veuen immòbil i desfasada, excessivament ocupada a defensar una moral obsoleta que interessa a poca gent, fent penosos esforços per recuperar una credibilitat que sembla trobar-se «sota mínims». La perceben com una institució que hi és gairebé sempre per acusar i condemnar, poques vegades per ajudar i infondre esperança en el cor humà. La senten sovint trista i avorrida, i d’alguna manera intueixen –amb l’escriptor francès Georges Bernanos– que «el contrari d’un poble cristià és un poble trist».
La temptació fàcil és l’abandó i la fugida. Alguns fa temps que ho van fer, fins i tot de manera sorollosa: avui afirmen gairebé amb orgull creure en Déu, però no en l’Església. Altres se’n van distanciant a poc a poc, «de puntetes i sense fer soroll»: sense adonar-se’n gairebé ningú es va apagant al seu cor l’afecte i l’adhesió d’altres temps.
Certament, seria un error alimentar en aquests moments un optimisme ingenu, pensant que arribaran temps millors. Encara seria més greu tancar els ulls i ignorar la mediocritat i el pecat de l’Església. Però el nostre pecat més gran seria «fugir cap a Emmaús», abandonar la comunitat i dispersar-se cadascú pel seu camí, enfonsats en la decepció i el desencís.
Hem d’aprendre la lliçó d’Emmaús. La solució no és abandonar l’Església, sinó refer la nostra vinculació amb algun grup cristià, comunitat, moviment o parròquia on poder compartir i revifar la nostra esperança en Jesús.
On uns homes i dones caminen preguntant-se per ell i endinsant-se en el seu missatge, allà es fa present el Ressuscitat. És fàcil que un dia, en escoltar l’Evangeli, tornin a sentir «abrusar-se el seu cor». On uns creients es troben per celebrar junts l’eucaristia, allà hi ha el Ressuscitat alimentant les seves vides. És fàcil que un dia «s’obrin els seus ulls» i el vegin.
Per molt morta que aparegui davant dels nostres ulls, en aquesta Església hi habita el Ressuscitat. Per això també aquí tenen sentit els versos d’Antonio Machado: «Vaig creure el meu fogar apagat, vaig remenar les cendres… em vaig cremar la mà».
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
