LA RELIGIÓ DE JESÚS
Cansat de caminar, Jesús s’asseu al costat del pou de Jacob, a prop del llogaret de Sicar. Aviat hi arriba una dona samaritana a sadollar la set. Espontàniament, Jesús comença a parlar amb ella del que porta al seu cor.
En un moment de la conversa, la dona li planteja els conflictes que enfronten jueus i samaritans. Els jueus pelegrinen a Jerusalem per adorar Déu. Els samaritans pugen a la muntanya Garizin, la cimera de la qual s’albira des del pou de Jacob. On cal adorar Déu? Quina és la veritable religió? Què pensa el profeta de Galilea?
Jesús comença per aclarir que el culte veritable no depèn d’un lloc determinat, per molt venerable que pugui ser. El Pare del cel no està lligat enlloc, no és propietat de cap religió. No pertany a cap poble concret.
No ho hem d’oblidar. Per trobar-se amb Déu no cal anar a Roma o peregrinar a Jerusalem. No cal entrar a una capella o visitar una catedral. Des de la presó més secreta, des de la sala de cures intensives d’un hospital, des de qualsevol cuina o lloc de treball, podem elevar el nostre cor cap a Déu.
Jesús no parla a la samaritana d’«adorar Déu». El llenguatge és nou. Fins a tres vegades li parla d’adorar el Pare. Per això no cal pujar a una muntanya per acostar-se una mica més a un Déu llunyà, desentès dels nostres problemes, indiferent als nostres patiments. El veritable culte comença per reconèixer Déu com a Pare estimat que ens acompanya de prop al llarg de la nostra vida.
Jesús li diu encara més. El Pare està buscant «veritables adoradors». No espera dels seus fills grans cerimònies, celebracions solemnes, encensos i processons. El que vol són cors senzills que l’adorin «en esperit i en veritat».
«Adorar el Pare en esperit» és seguir els passos de Jesús i deixar-se conduir com ell per l’Esperit del Pare, que l’envia sempre cap als darrers. Aprendre a ser compassius com és el Pare. Ho diu Jesús de manera clara: «Déu és Esperit, i els qui l’adoren ho han de fer en esperit». Déu és amor, perdó, tendresa, alè vivificador… i els qui l’adoren s’han d’assemblar a ell.
«Adorar el Pare en veritat» és viure en la veritat. Tornar una vegada i una altra a la veritat de l’evangeli. Ser fidels a la veritat de Jesús sense tancar-nos en les nostres pròpies mentides. Després de vint segles de cristianisme, hem après a donar culte veritable a Déu? Som els veritables adoradors que cerca el Pare?
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
