CONTRIBUIR A LA CONVERSIÓ DE L’ESGLÉSIA
No són pas pocs els qui s’han allunyat de la fe, escandalitzats o decebuts per l’actuació d’una Església que, segons ells, no és fidel a l’evangeli ni actua en coherència amb allò que predica. També Jesús va criticar amb força els dirigents religiosos: «diuen i no fan.» Només que Jesús no es va quedar aqui. Va continuar cercant i convidant tothom a una vida més digna i més responsable davant Déu.
Al llarg dels anys, jo també he pogut conèixer, fins i tot de prop, actuacions de l’Església poc coherents amb l’evangeli. De vegades m’han escandalitzat, d’altres m’han fet mal, gairebé sempre m’han omplert de tristesa. Avui, però, comprenc millor que mai que la mediocritat de l’Església no justifica la mediocritat de la meva fe.
L’Església haurà de canviar molt, però l’important és que tots nosaltres revifem la nostra fe, que aprenguem a creure de manera diferent, que no visquem eludint Déu, que seguim amb honestedat les crides de la pròpia consciència, que canviï la nostra manera de mirar la vida, que descobrim allò essencial de l’evangeli i ho visquem amb goig.
L’Església haurà de superar les seves inèrcies i pors per encarnar l’evangeli a la societat moderna, però cadascú de nosaltres ha de descobrir que avui es pot seguir Crist amb més veritat que mai, sense falsos suports socials i sense rutines religioses. Cadascú de nosaltres ha d’aprendre a viure de manera més evangèlica la feina i la festa, l’activitat i el silenci, sense deixar-se modelar per la societat, i sense perdre la nostra identitat cristiana en la frivolitat moderna.
L’Església haurà de revisar a fons la seva fidelitat a Crist, però cadascú de nosaltres ha de verificar la qualitat de la seva adhesió a ell. Cadascú de nosaltres ha de cuidar la seva fe en el Déu revelat en Jesús. El pecat i les misèries de la institució eclesial no em dispensen ni em desresponsabilitzen de res. La decisió d’obrir-me a Déu o de rebutjar-lo només és meva.
L’Església haurà de despertar la seva confiança i alliberar-se de covardies i recels que li impedeixen encomanar esperança al món actual, però cadascú de nosaltres és responsable de la seva alegria interior. Cadascú de nosaltres ha d’alimentar la seva esperança acudint a la veritable font.
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat