ESPERAR JESÚS AMB LES TORXES ENCESES
Entre els primers cristians hi havia, sens dubte, deixebles «bons» i deixebles «dolents». Tanmateix, en escriure el seu evangeli, Mateu es preocupa sobretot de recordar que, dins de la comunitat cristiana, hi ha deixebles «assenyats» que estan actuant de manera responsable i deixebles «insensats» que actuen de manera frívola i descurada. Què vol dir això?
Mateu recorda dues paràboles de Jesús. La primera és molt clara. N’hi ha que «escolten les paraules de Jesús» i «les posen en pràctica». Prenen de debò l’evangeli i el tradueixen en vida. Són com «l’home assenyat» que construeix la seva casa sobre roca. És el sector més responsable: els que van construint la vida i la de l’Església sobre la veritat de Jesús.
Però també hi ha els qui escolten les paraules de Jesús i «no les posen en pràctica». Són tan «insensats» com l’home que «va construir la seva casa damunt de sorra». La seva vida és un disbarat. Si només fos per ells, el cristianisme seria pura façana, sense fonament real en Jesús.
Aquesta paràbola ens ajuda a copsar el missatge fonamental d’un altre relat en què un grup de noies surten, plenes d’alegria, a esperar el marit per acompanyar-lo a la festa del seu casament. Des del començament se’ns adverteix que unes són assenyades i altres són insensates.
Les «assenyades» porten oli per mantenir enceses les seves torxes; les «insensates» no pensen en res d’això. L’espòs triga, però arriba a mitjanit. Les «assenyades» surten amb les seves torxes a il·luminar el camí, acompanyen el marit i «entren amb ell» a la festa. Les «insensates», per la seva banda, no saben com resoldre el seu problema: «se’ls apaguen les torxes». Així no poden acompanyar el marit. Quan arriben és tard. La porta està tancada.
El missatge és clar i urgent. És una insensatesa continuar escoltant l’evangeli sense fer un esforç més gran per convertir-lo en vida: és construir un cristianisme damunt de sorra. I és una insensatesa confessar Jesucrist amb una vida apagada, buida del seu esperit i la seva veritat: és esperar Jesús amb les «torxes apagades». Jesús pot trigar, però nosaltres no podem endarrerir més la nostra conversió.
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
