ESCOLTAR LA VEU DE JESÚS
En alguns àmbits de l’Església s’insisteix més que mai en la necessitat d’un magisteri eclesiàstic fort per dirigir els fidels enmig de la crisi actual. Aquestes crides no aconsegueixen, però, aturar la seva creixent «devaluació» entre amplis sectors de cristians.
De fet, no poques intervencions dels bisbes provoquen reaccions oposades. Uns les lloen amb fervor, altres les critiquen durament, i la majoria les obliden pocs dies després. Mentrestant, a l’evangeli se’ns recorden unes paraules de Jesús que ens interpel·len a tots: «Les ovelles segueixen el pastor perquè reconeixen la seva veu».
El primer i decisiu també avui és que, a l’Església, els creients escoltem «la veu» de Jesucrist en tota la seva originalitat i puresa, no el pes de les tradicions ni la novetat de les modes, no les «preocupacions» dels eclesiàstics ni els «gustos» dels teòlegs, no els nostres interessos, pors o acomodacions.
Això exigeix no confondre sense més ni més la veu de Jesucrist amb qualsevol paraula que es pronuncia a l’Església. No hem de donar per suposat que en tota intervenció dels bisbes, en tota predicació dels capellans, en tot escrit dels teòlegs o en tota exposició dels catequistes, s’està escoltant fidelment la veu de Jesús.
Sempre hi ha un risc. Que omplim l’Església d’escrits i cartes pastorals, de documents i llibres de teologia, de catequesi i predicacions, substituint amb el nostre soroll la veu inconfusible de Jesús, el nostre únic mestre. Ho recordava una vegada i una altra el bisbe sant Agustí: «Tenim un sol mestre. I, sota ell, tots som condeixebles. No ens vam constituir en mestres pel fet de parlar des de la trona. El veritable Mestre parla des de dins».
Ens hem de preguntar si la paraula que se sent a l’Església prové de Galilea i neix de l’Esperit del Ressuscitat. Això és decisiu, ja que el magisteri, la predicació o la teologia han de ser una invitació perquè tots i cadascun dels creients escoltem de manera fidel la veu de Crist. Només quan hom «aprèn» alguna cosa de Jesús es converteix en el seu seguidor.
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
