SI LA SAL ES TORNA INSÍPIDA…
Pocs escrits poden sacsejar avui el cor dels creients amb tanta força com el petit llibre de Paul Evdokimov, L’amor boig de Déu. Amb fe ardent i paraules de foc, el teòleg de Sant Petersburg posa al descobert el nostre cristianisme rutinari i satisfet.
Així veu P. Evdokimov el moment actual: «Els cristians han fet tot el possible per esterilitzar l’evangeli; es diria que l’han submergit en un líquid neutralitzant. S’esmorteeix tot allò que impressiona, supera o inverteix. Convertida així en una cosa inofensiva, aquesta religió aplanada, prudent i raonable, l’home no pot sinó vomitar-la». D’on procedeix aquest cristianisme inoperant i esmorteït?
Les crítiques del teòleg ortodox no s’aturen en qüestions secundàries, sinó que apunten a allò essencial. L’Església apareix als seus ulls no com «un organisme viu de la presència real de Crist», sinó com una organització estàtica i «un lloc d’autonutrició». Els cristians no tenen sentit de la missió, i la fe cristiana «ha perdut estranyament la seva qualitat de ferment». L’evangeli viscut pels cristians d’avui «només troba la total indiferència».
Segons Evdokimov, els cristians han perdut contacte amb el Déu viu de Jesucrist i es perden en disquisicions doctrinals. Es confon la veritat de Déu amb les fórmules dogmàtiques, que en realitat només són «icones» que conviden a obrir-nos al Misteri sant de Déu. El cristianisme es desplaça cap a allò exterior i perifèric, quan Déu habita en allò profund.
Aleshores es busca un cristianisme rebaixat i còmode. Com deia Marcel More, «els cristians han trobat la manera de seure, no sabem com, de manera confortable a la creu». S’oblida que el cristianisme «no és una doctrina, sinó una vida, una encarnació». I quan a l’Església ja no hi brilla la vida de Jesús, amb prou feines es constata cap diferència amb el món. L’Església «es converteix en mirall fidel del món», a qui ella reconeix com a «carn de la seva carn».
Molts reaccionaran, sens dubte, posant matisos i objeccions a una denúncia tan contundent, però és difícil no reconèixer el fons de veritat cap al que apunta Evdokimov: a l’Església hi falta santedat, fe viva, contacte amb Déu. Manquen sants que escandalitzin perquè encarnen «l’amor boig de Déu», falten testimonis vius de l’evangeli de Jesucrist.
Les pàgines ardents del teòleg rus no fan sinó recordar les de Jesús: «Vosaltres sou la sal de la terra. Si la sal perd el gust, amb què la tornaran salada? Ja no és bona per a res, sinó per a llençar-la fora i que la gent la trepitgi».
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
