LA NOSTRA ESPERANÇA
El relat de la resurrecció de Llàtzer és sorprenent. D’una banda, mai no se’ns presenta Jesús tan humà, fràgil i entranyable com en aquest moment en què se li mor un dels seus millors amics. De l’altra, mai no se’ns convida tan directament a creure en el seu poder salvador: «Jo sóc la resurrecció i la vida. Qui creu en mi, encara que mori, viurà;… ¿Ho creus, això?».
Jesús no amaga el seu afecte cap a aquests tres germans de Betània que, segurament, l’acullen a casa sempre que ve a Jerusalem. Un dia Llàtzer cau malalt, i les seves germanes envien un encàrrec a Jesús: el nostre germà «aquell que estimes», està malalt. Quan arriba Jesús al llogaret, Llàtzer fa quatre dies que està enterrat. Ja ningú no li podrà tornar la vida.
La família està trencada. Quan es presenta Jesús, Maria arrenca a plorar. Ningú no la pot consolar. En veure els sanglots de la seva amiga, Jesús no es pot contenir i també ell es posa a plorar. Se li trenca l’ànima en sentir la impotència de tothom davant de la mort. Qui ens podrà consolar?
Hi ha en nosaltres un desig insaciable de vida. Ens passem els dies i els anys lluitant per viure. Ens agafem a la ciència i, sobretot, a la medicina per allargar aquesta vida biològica, però sempre arriba una última malaltia de la qual ningú no ens pot guarir.
Tampoc no ens serviria viure aquesta vida per sempre. Seria horrible un món envellit, ple de vells, cada cop amb menys espai per als joves, un món on no es renovés la vida. El que anhelem és una vida diferent, sense dolor ni vellesa, sense fams ni guerres, una vida plenament feliç per a tothom.
Avui vivim en una societat que ha estat descrita pel sociòleg polonès Zygmunt Bauman com «una societat d’incertesa». L’ésser humà no havia tingut mai tant poder per avançar cap a una vida més feliç. I, tanmateix, potser mai no s’ha sentit tan impotent davant d’un futur incert i amenaçador. En què podem esperar?
Com els éssers humans de tots els temps, també nosaltres vivim envoltats de tenebres. Què és la vida? Què és la mort? Com cal viure? Com cal morir? Abans de ressuscitar Llàtzer, Jesús diu a Marta aquestes paraules, que són per a tots els seus seguidors un repte decisiu: «Jo sóc la resurrecció i la vida. Qui creu en mi, encara que mori, viurà;… ¿Ho creus, això?».
Malgrat els dubtes i les foscors, els cristians creiem en Jesús, Senyor de la vida i de la mort. Només en ell cerquem llum i força per lluitar per la vida i per enfrontar-nos a la mort. Només en ell trobem una esperança de vida més enllà de la vida.
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
