NO A LA GUERRA ENTRE NOSALTRES
Els jueus parlaven amb orgull de la Llei de Moisès. Segons la tradició, Déu mateix l’havia regalat al poble. Era el millor que n’havien rebut. Aquesta Llei enclou la voluntat de l’únic Déu veritable. Aquí poden trobar-hi tot allò que necessiten per ser fidels a Déu.
També per a Jesús la llei és important, però ja no ocupa el lloc central. Ell viu i comunica una altra experiència: arriba el regne de Déu; el Pare està cercant obrir-se camí entre nosaltres per fer un món més humà. No n’hi ha prou de quedar-se complint la Llei de Moisès. Cal obrir-se al Pare i col·laborar-hi per fer la vida més justa i més fraterna.
Per això, segons Jesús, no n’hi ha prou de complir la Llei, que ordena «no mataràs». A més, cal arrencar de la nostra vida l’agressivitat, el menyspreu a l’altre, els insults o les venjances. Aquell que no mata compleix la Llei, però, si no s’allibera de la violència, al seu cor encara no hi regna aquest Déu que cerca construir amb nosaltres una vida més humana.
Segons alguns observadors, a la societat actual s’està estenent un llenguatge que reflecteix el creixement de l’agressivitat. Cada cop són més freqüents els insults ofensius, proferits només per humiliar, menysprear i ferir. Paraules nascudes del rebuig, el ressentiment, l’odi o la venjança.
D’altra banda, les converses estan sovint teixides de paraules injustes que reparteixen condemnes i sembren sospites. Paraules dites sense amor i sense respecte que enverinen la convivència i fan mal. Paraules nascudes gairebé sempre de la irritació, la mesquinesa o la baixesa.
No és aquest un fet que es doni només en la convivència social. També és un greu problema a l’interior de l’Església. El papa Francesc pateix en veure divisions, conflictes i enfrontaments de «cristians en guerra contra altres cristians». És un estat de coses tan contrari a l’Evangeli que ha sentit la necessitat d’adreçar-nos una crida urgent: «No a la guerra entre nosaltres».
Així parla el Papa: «Em dol comprovar com en algunes comunitats cristianes, i fins i tot entre persones consagrades, consentim diverses formes d’odis, calúmnies, difamacions, venjances, gelosia, desitjos d’imposar les pròpies idees a costa de qualsevol cosa, i fins i tot persecucions que semblen una implacable caça de bruixes. A qui evangelitzarem amb aquests comportaments?». El Papa vol treballar per una Església on «tots puguin admirar com us cuideu els uns als altres, com us doneu alè mútuament i com us acompanyeu».
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
