TENIM UN DEFENSOR
La veritat és que els éssers humans som força complexos. Cada individu és un món de desitjos i frustracions, ambicions i pors, dubtes i interrogants. Sovint no sabem qui som ni què volem. Desconeixem cap on s’està movent la nostra vida. Qui ens pot ensenyar a viure de manera encertada?
Aquí no serveixen els plantejaments abstractes ni les teories. No n’hi ha prou amb aclarir les coses de manera racional. És insuficient tenir davant dels nostres ulls normes i directrius correctes. El que és decisiu és l’art d’actuar dia a dia de manera positiva, sana i creadora.
Per a un cristià, Jesús sempre és el seu gran mestre de vida, però ja no el tenim al nostre costat. Per això prenen tanta importància aquestes paraules de l’evangeli: «Jo pregaré el Pare, que us donarà un altre Defensor perquè es quedi amb vosaltres per sempre. Ell és l’Esperit de la veritat».
Necessitem que algú ens recordi la veritat de Jesús. Si l’oblidem, no sabrem qui som ni què estem cridats a ser. Ens desviarem de l’evangeli una vegada i una altra. Defensarem en nom seu causes i interessos que tenen poc a veure amb ell. Ens creurem en possessió de la veritat alhora que la desfigurarem.
Ens cal que l’Esperit Sant activi en nosaltres la memòria de Jesús, la seva presència viva, la seva imaginació creadora. No es tracta de despertar un record del passat: sublim, commovedor, entranyable, però un record. El que l’Esperit del Ressuscitat fa amb nosaltres és obrir el nostre cor a l’encontre personal amb Jesús com algú viu. Només aquesta relació afectiva i cordial amb Jesucrist és capaç de transformar-nos i generar en nosaltres una nova manera de ser i de viure.
L’Esperit és anomenat en el quart evangeli «defensor» o «paràclit», perquè ens defensa d’allò que ens pot destruir. Hi ha moltes coses a la vida de les quals no sabem defensar-nos per nosaltres mateixos. Necessitem llum, fortalesa, alè sostingut. Per això invoquem l’Esperit. És la millor manera de posar-se en contacte amb Jesús i viure defensats del que ens en pot desviar.
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
