LA CORDIALITAT
La manifestació sensible dels sentiments no és el millor criteri per verificar l’amor cristià, sinó el comportament sol·lícit pel bé de l’altre. En general, un servei humil al necessitat conté, gairebé sempre, més amor que moltes paraules commovedores.
Però a vegades s’ha insistit tant en l’esforç de la voluntat que hem arribat a privar la caritat del seu contingut afectiu. I, tanmateix, l’amor cristià que neix d’allò més profund de la persona inspira també els sentiments, i es tradueix en afecte cordial.
Estimar el proïsme exigeix fer-li un bé, però significa també acceptar-lo, respectar-lo, valorar el que hi ha d’amable en ell, fer-li sentir el nostre acolliment i el nostre amor. La caritat cristiana indueix la persona a adoptar una actitud cordial de simpatia, sol·licitud i afecte, tot superant postures d’antipatia, indiferència o rebuig.
Naturalment, la nostra manera personal d’estimar està condicionada per la sensibilitat, la riquesa afectiva o la capacitat de comunicació de cadascú. L’amor cristià, però, promou la cordialitat, l’afecte sincer i l’amistat entre les persones.
Aquesta cordialitat no és una mera cortesia exterior exigida per la bona educació, ni simpatia espontània que neix del contacte amb les persones agradables, sinó l’actitud sincera i purificada de qui es deixa vivificar per l’amor cristià.
Potser avui no subratllem prou la importància que té el conreu d’aquesta cordialitat al si de la família, a l’àmbit del treball i en totes les nostres relacions. Tot i això, la cordialitat ajuda les persones a sentir-se millor, suavitza les tensions i conflictes, apropa postures, enforteix l’amistat, fa créixer la fraternitat.
La cordialitat ajuda a alliberar-nos de sentiments d’indiferència i de rebuig, ja que s’oposa directament a la nostra tendència a dominar, manipular o fer patir el proïsme. Els qui saben comunicar afecte de manera sana i generosa creen al seu entorn un món més humà i més habitable.
Jesús insisteix a desplegar aquesta cordialitat no només davant de l’amic o la persona agradable, sinó fins i tot davant de qui ens rebutja. Recordem unes paraules seves que revelen el seu estil de ser: «I, si només saludeu els vostres germans, què feu d’extraordinari?».
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
