CONFIAR EN L’EVANGELI
L’Església ja té vint segles. Enrere queden dos mil anys de fidelitat i també de no poques infidelitats. El futur sembla ombrívol. Es parla de signes de decadència en el seu si: cansament, envelliment, manca d’audàcia, resignació. Creix el desig d’alguna cosa nova i diferent, però també la impotència per generar una veritable renovació.
L’evangelista Mateu culmina el seu escrit posant en llavis de Jesús una promesa destinada a alimentar per sempre la fe dels seus seguidors: «Jo sóc amb vosaltres dia rere dia fins a la fi del món». Jesús seguirà viu enmig del món. El seu moviment no s’extingirà. Sempre hi haurà creients que actualitzin la seva vida i el seu missatge. Marc ens diu que, després de l’Ascensió de Jesús, els apòstols «se n’anaren a predicar pertot arreu. El Senyor hi cooperava».
Aquesta fe ens porta a confiar també avui en l’Església: amb retards i resistències potser, amb errors i debilitats, sempre seguirà cercant de ser fidel a l’evangeli. Ens porta també a confiar en el món i en l’ésser humà: per camins no sempre clars ni fàcils el Regne de Déu continuarà creixent.
Avui hi ha més fam i violència en el món, però hi ha també més consciència per fer-lo més humà. N’hi ha molts que no creuen en cap religió, però creuen en una vida més justa i més digna per a tothom, que és, en definitiva, el gran desig de Déu.
Aquesta confiança pot donar-li un to diferent a la nostra manera de mirar el món i el futur de l’Església. Ens pot ajudar a viure amb paciència i pau, sense caure en el fatalisme i sense desesperar de l’evangeli.
Hem de sanejar les nostres vides eliminant allò que ens buida d’esperança. Quan ens deixem dominar pel desencís, el pessimisme o la resignació, ens incapacitem per transformar la vida i renovar l’Església. El filòsof nord-americà Herbert Marcuse deia que «l’esperança només se la mereixen els qui caminen». Jo diria que l’esperança cristiana només la coneixen els qui caminen seguint els passos de Jesús. Són ells els qui poden «anunciar l’evangeli a tota la creació».
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
