UN ESTIL D’ESTIMAR
Els cristians van iniciar la seva expansió en una societat en què hi havia diferents termes per expressar el que nosaltres anomenem avui amor. La paraula més usada era fília, que designava l’afecte cap a una persona propera i s’emprava per parlar de l’amistat, l’afecte o l’amor als parents i amics. Es parlava també d’eros per designar la inclinació plaent, l’amor apassionat o senzillament el desig orientat cap a qui produeix en nosaltres gaudi i satisfacció.
Els primers cristians van abandonar pràcticament aquesta terminologia i van posar en circulació una altra paraula gairebé desconeguda, àgape, a la qual van donar un contingut nou i original. No volien que es confongués amb qualsevol altra cosa l’amor inspirat en Jesús. D’aquí el seu interès en formular bé el «manament nou de l’amor»: «Us dono un manament nou: que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat».
L’estil d’estimar de Jesús és inconfusible. No s’acosta a les persones cercant el seu propi interès o satisfacció, la seva seguretat o benestar. Només pensa en fer el bé, acollir, regalar el millor que té, oferir amistat, ajudar a viure. Així ho recordaran anys més tard les primeres comunitats cristianes: «Va passar tota la seva vida fent el bé».
Per això el seu amor té un caràcter servicial. Jesús es posa al servei dels qui el poden necessitar més. Fa lloc en el seu cor i en la seva vida als qui no tenen lloc en la societat ni en la preocupació de la gent. Defensa els febles i petits, els que no tenen poder per defensar-se a si mateixos, els que no són grans o importants. S’acosta als qui estan sols i desvalguts, als qui no coneixen l’amor o l’amistat de ningú.
L’habitual entre nosaltres és estimar els qui ens aprecien i volen de veritat, ser afectuosos i atents amb els nostres familiars i amics, per després viure indiferents cap als que sentim com estranys i aliens al nostre petit món d’interessos. No obstant això, allò que distingeix el seguidor de Jesús no és qualsevol «amor», sinó precisament aquest estil d’estimar que consisteix a acostar-se als qui poden necessitar-nos. No ho hauríem d’oblidar.
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
