ENSENYAR COM ENSENYAVA JESÚS
La manera d’ensenyar de Jesús va provocar a la gent la impressió que estaven davant d’una cosa desconeguda i admirable. Ho assenyala l’evangeli més antic i els investigadors pensen que va ser realment així. Jesús no ensenya com els «lletrats» de la Llei. Ho fa amb «autoritat»: la seva paraula allibera les persones d’«esperits malignes».
No cal confondre «autoritat» amb «poder». L’evangelista Marc és precís en el seu llenguatge. La paraula de Jesús no prové del poder. Jesús no intenta imposar la seva pròpia voluntat sobre els altres. No ensenya per controlar el comportament de la gent. No fa servir la coacció.
La seva paraula no és com la dels lletrats de la religió jueva. No és revestida de poder institucional. La seva «autoritat» neix de la força de l’Esperit. Prové de l’amor a la gent. Busca alleujar el patiment, guarir ferides, promoure una vida més sana. Jesús no genera submissió, infantilisme o passivitat. Allibera de pors, infon confiança en Déu, anima les persones a cercar un món nou.
Tothom s’adona que estem vivint una greu crisi d’autoritat. La confiança en la paraula institucional és sota mínims. Dins de l´Església es parla d´una forta «devaluació del magisteri». Les homilies avorreixen. Les paraules estan desgastades.
No és el moment de tornar a Jesús i aprendre a ensenyar com ho feia ell? La paraula de l’Església ha de néixer de l´amor real a les persones. Ha de ser dita després d’una atenta escolta del patiment que hi ha al món, no abans. Ha de ser propera, acollidora, capaç d’acompanyar la mala vida de l’ésser humà.
Necessitem una paraula més alliberada de la seducció del poder i més plena de la força de l’Esperit. Un ensenyament nascut del respecte i l’estima de les persones, que generi esperança i guareixi ferides. Seria greu que, dins de l’Església, se sentís una «doctrina de lletrats» i no la paraula guaridora de Jesús que avui tant necessita la gent per viure amb esperança.
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
