COMPARTIR EL PA
Cap evangelista no ha subratllat tant com Joan el caràcter eucarístic de la «multiplicació dels pans». El seu relat evoca clarament la celebració eucarística de les primeres comunitats. Per als primers creients, l’eucaristia no era només el record de la mort i la resurrecció del Senyor. Era, alhora, una «vivència anticipada de la fraternitat del regne».
Durant molts anys hem insistit tant en la dimensió sacrificial de l’eucaristia que podem oblidar altres aspectes del sopar del Senyor. Potser avui hem de recordar amb més força que aquest sopar és signe de la comunió i fraternitat que hem de cuidar entre nosaltres i que assolirà la seva veritable plenitud en la consumació del regne. L’eucaristia hauria de ser per als creients una invitació constant a viure compartint allò nostre amb els necessitats, encara que sigui poc, encara que només siguin «cinc pans i dos peixos».
L’eucaristia ens obliga a preguntar-nos quines relacions hi ha entre aquells que la celebrem, ja que, sent «signe de comunió fraterna», es converteix en burla quan hi participem tots, els qui viuen satisfets en el seu benestar i els qui passen necessitat, els que s’aprofiten dels altres i dels marginats, sense que la celebració sembli qüestionar seriosament ningú.
De vegades ens preocupa si el celebrant ha pronunciat les paraules prescrites al ritual. Fem problema de si cal combregar a la boca o la mà. I, mentrestant, no sembla que ens preocupem tant de la celebració d’una eucaristia que no és signe de veritable fraternitat ni impuls per a cercar-la.
I, tanmateix, hi ha una cosa que apareix clara en la tradició de l’Església: «Quan manca la fraternitat sobra l’eucaristia» (Luis González-Carvajal). Quan no hi ha justícia, quan no es viu de manera solidària, quan no es treballa per canviar les coses, quan no es veu cap esforç per compartir els problemes dels qui pateixen, la celebració eucarística queda buida de sentit.
Amb això no es vol dir que només quan es visqui entre nosaltres una veritable fraternitat podrem celebrar l’eucaristia. No hem d’esperar que desaparegui la darrera injustícia per poder-la celebrar. Però tampoc no podem continuar celebrant-la sense que ens impulsi a comprometre’ns per un món més just.
El pa de l’eucaristia ens alimenta per a l’amor i no pas per a l’egoisme. Ens impulsa a anar creant una major comunicació i solidaritat, i no un món on ens desentenguem els uns dels altres.
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat






