CONTRA LA JERARQUIA DE PODER
Jaume i Joan s’acosten a Jesús amb una petició estranya: ocupar els llocs d’honor amb ell. «No sabeu què demaneu». Així els contestà Jesús. No han entès res del projecte al servei del regne de Déu i la seva justícia. No pensen «seguir-lo», sinó «asseure’s» als primers llocs.
En veure la seva postura, els altres deu «es van indignar». Ells també alimenten somnis ambiciosos. Tots cerquen obtenir algun poder, honor o prestigi. L’escena és escandalosa. Com es pot acollir un Déu Pare i treballar per un món més fratern amb un grup de deixebles animats per aquest esperit?
El pensament de Jesús és clar. «No ha de ser pas així». Cal anar exactament en la direcció oposada. Cal arrencar del seu moviment de seguidors aquesta «malaltia» del poder que tots coneixen a l’imperi de Tiberi i al govern d’Antipes. Un poder que no fa sinó «tiranitzar» i «oprimir».
Entre els seus no hi ha d’haver aquesta jerarquia de poder. Ningú no està per sobre dels altres. No hi ha amos ni patrons. La parròquia no és del rector. L´Església no és dels bisbes i cardenals. El poble no és dels teòlegs. Qui vulgui ser gran que es posi a servir els altres.
El veritable model és Jesús. No governa, no imposa, no domina ni controla. No ambiciona cap poder. No s’arroga títols honorífics. No cerca el seu propi interès. El seu fort és «servir» i «donar la vida». Per això és el primer i més gran.
Necessitem a l’Església cristians disposats a gastar la seva vida pel projecte de Jesús, no per altres interessos. Creients sense ambicions personals, que treballin de manera callada per un món més humà i una Església més evangèlica. Seguidors de Jesús que «s’imposin» per la qualitat de la seva vida de servei.
Pares que es desviuen pels seus fills, educadors lliurats dia a dia a la seva tasca difícil, homes i dones que han fet de la seva vida un servei als necessitats. Són el millor que tenim a l’Església. Els més «grans» als ulls de Jesús.
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat







