UNA COSA NECESSÀRIA
Gairebé sense adonar-nos-en, les activitats de cada dia van modelant la nostra manera de ser. Si no som capaços de viure des de dins, els esdeveniments quotidians ens arrosseguen i ens porten d’una banda a l’altra, sense cap altre horitzó que la preocupació de cada dia. Per això és bo que escoltem les paraules de Jesús a aquella dona tan activa i treballadora: «Marta, Marta, estàs preocupada i neguitosa per moltes coses, quan només n’hi ha una de necessària».
Neguitejats per tantes ocupacions i preocupacions, necessitem prendre’ns de tant en tant un temps de descans per tornar-nos a sentir vius. Però necessitem a més aturar-nos i trobar la calma necessària per recordar de nou el que és «important» de la vida.
Les vacances tindrien per a nosaltres un contingut nou i enriquidor si fóssim capaços de respondre aquestes dues senzilles preguntes: quines són les petites coses de la vida que la manca de calma, de silenci i de pregària han engrandit indegudament fins arribar a matar en mi el goig de viure? Quines són les coses importants a què he dedicat poc temps, empobrint així la meva vida diària?
En el silenci i la pau del descans podem trobar-nos més fàcilment amb la nostra pròpia veritat, ja que tornem a veure les coses tal com són. I podem també trobar-nos amb Déu per descobrir-hi no només la força per continuar lluitant, sinó també la font última de la pau.
Recordem l’experiència d’«abandó en Déu» predicada amb tanta profunditat pel Mestre Eckhart i tan bellament comentada per Dorothee Sölle: «No necessito aferrar-me a mi, ja que sóc sostingut. No necessito carregar el pes, perquè sóc suportat. Puc sortir de mi mateix i entregar-me».
Quan som capaços de trobar en Déu el nostre descans i la nostra pau interior, les vacances es converteixen en gràcia. Potser una de les grans gràcies que podem rebre enmig de la nostra vida tan agitada i nerviosa.
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
