«PARE NOSTRE»
Del Parenostre se n’ha dit tot. És la pregària per excel·lència. El millor regal que ens ha deixat Jesús. La invocació més sublim a Déu. I, tanmateix, repetida una vegada i una altra pels cristians pot convertir-se en prec rutinari, paraules que es repeteixen mecànicament sense elevar el cor a Déu.
Per això és bo que ens aturem de tant en tant a reflexionar sobre aquesta oració que conté tota la vida de Jesús. Aviat ens adonarem que només la podem pregar si vivim amb el seu Esperit.
«Pare nostre». És la primera exclamació que brolla del cor humà quan viu habitat no pel temor a Déu, sinó per una plena confiança en el seu amor creador. Un clam en plural vers qui és Pare de tothom. Una invocació que ens arrela en la fraternitat universal i ens fa responsables davant de tots els altres.
«Sigui santificat el vostre nom». Aquesta primera petició no és una més. És l’ànima de tota aquesta pregària de Jesús, la seva aspiració suprema. Que el «nom» de Déu, és a dir, el seu misteri insondable, el seu amor i la seva força salvadora es manifestin en tota la seva glòria i poder. I això dit no en actitud passiva, sinó des del compromís de col·laborar amb la nostra pròpia vida a aquesta aspiració de Jesús.
«Vingui el vostre regne». Que no regnin al món la violència i l’odi destructor. Que regni Déu i la seva justícia. Que no regni el Primer Món sobre el Tercer, els europeus sobre els africans, els poderosos sobre els febles. Que no domini l’home a la dona, ni el ric al pobre. Que s’apoderi del món la veritat. Que s’obrin camins a la pau, al perdó i al veritable alliberament.
«Faci’s la vostra voluntat». Que no trobi tants obstacles i resistència en nosaltres. Que tota la humanitat obeeixi la crida de Déu, que des del fons de la vida convida l’ésser humà a la seva veritable salvació. Que la meva vida sigui avui mateix recerca d’aquesta voluntat de Déu.
«El nostre pa de cada dia doneu-nos, Senyor». El pa i allò que necessitem per viure de manera digna, no només nosaltres, sinó tots els homes i dones de la Terra. I això dit no des de l’egoisme acaparador o el consumisme irresponsable, sinó des de la voluntat de compartir més allò que és nostre amb els necessitats.
«Perdoneu les nostres culpes». El món necessita el perdó de Déu. Els éssers humans només podem viure demanant perdó i perdonant. Qui renuncia a la venjança des d’una actitud oberta al perdó s’assembla a Déu, el Pare bo i perdonador.
«No permeteu que caiguem a la temptació». No es tracta de les petites temptacions de cada dia, sinó de la gran temptació d’abandonar Déu, oblidar l’Evangeli de Jesús i seguir un camí errat. Aquest crit de socors queda ressonant a la nostra vida. Déu és amb nosaltres davant de tot mal.
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
