LA SALVACIÓ DEL RIC
Són força els cristians de posició acomodada que se senten molestos per aquesta «moda» que ha entrat a l’Església de parlar tant dels pobres. No entenen que l’Evangeli pugui ser una bona notícia només per a ells. I que, per tant, els rics només el puguin sentir com una amenaça per als seus interessos i com a interpel·lació de la seva riquesa.
Els sembla que tot això no és sinó demagògia barata, ideologització il·legítima de l’Evangeli i, en definitiva, fer política d’esquerres. Perquè vejam: no s’acostava Jesús a tothom per un igual? No acollia pobres i rics amb el mateix amor? No va oferir a tots la salvació?
Certament, Jesús s’apropa a tots oferint la salvació. Però no de la mateixa manera. I, en concret, als rics se’ls acosta per «salvar-los» primer de tot de les seves riqueses.
A Jericó, Jesús es fa allotjar a casa un ric. L’home el rep amb joia. És un honor per a ell acollir el Mestre de Natzaret. En trobar-se amb Jesús i sentir el seu missatge, el ric canviarà. Descobreix que allò important no és acaparar, sinó compartir, i decideix donar la meitat dels seus béns als pobres. Descobreix que ha de fer justícia als qui ha robat, i es compromet a restituir-los amb escreix. Només aleshores Jesús proclama: «Avui ha entrat la salvació en aquesta casa».
Al ric no se li ofereix un altre camí de salvació sinó el de compartir allò que posseeix amb els pobres que ho necessiten. És l’única «inversió rendible cristianament» que pot fer amb els seus béns.
La raó és senzilla. No és possible un món més fratern si els rics no canvien d’actitud i accepten reduir els seus béns en benefici dels empobrits per l’actual sistema econòmic.
Aquest és el camí de salvació que se’ls ofereix als rics. «Ells només poden rebre ajuda quan reconeixen la seva pròpia pobresa i estan disposats a entrar a la comunitat dels pobres, especialment dels que ells mateixos han reduït a la misèria per la violència» (Jürgen Moltmann).
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
