JESÚS ÉS AMB NOSALTRES
Mateu no ha volgut acabar la seva narració evangèlica amb el relat de l’Ascensió. El seu evangeli, redactat en condicions difícils i crítiques per a les comunitats creients, demanava un final diferent del de Lluc.
Una lectura ingènua i equivocada de l’Ascensió podia crear en aquelles comunitats la sensació d’orfandat i abandó davant de la partida definitiva de Jesús. Per això Mateu acaba el seu evangeli amb una frase inoblidable de Jesús ressuscitat: «Jo soc amb vosaltres dia rere dia fins a la fi del món».
Aquesta és la fe que ha animat sempre les comunitats cristianes. No estem sols, perduts enmig de la història, abandonats a les nostres pròpies forces i al nostre pecat. Crist és amb nosaltres. En moments com els que vivim avui els creients és fàcil caure en lamentacions, desànims i derrotisme. Es diria que hem oblidat una cosa que necessitem urgentment recordar: ell és amb nosaltres.
Els bisbes, reunits en ocasió del Concili Vaticà II, constataven la manca d’una veritable teologia de la presència de Crist a la seva Església. La preocupació per defensar i precisar la presència del Cos i la Sang de Crist a l’eucaristia ha pogut portar-nos inconscientment a oblidar la presència viva del Senyor ressuscitat al cor de tota la comunitat cristiana.
Però per als primers creients, Jesús no és un personatge del passat, un difunt a qui es venera i es dóna culte, sinó algú viu, que anima, vivifica i omple amb el seu esperit la comunitat creient.
Quan dos o tres creients es reuneixen en nom seu, allí hi és ell enmig d’ells. Les trobades dels creients no són assemblees d’homes orfes que intenten encoratjar-se els uns als altres. Enmig d’ells hi ha el Ressuscitat, amb l’alè i la força dinamitzadora. Oblidar-ho és arriscar-se a afeblir d’arrel la nostra esperança.
Encara hi ha alguna cosa més. Quan ens trobem amb un home necessitat, menyspreat o abandonat, ens estem trobant amb aquell que va voler solidaritzar-se amb ells de manera radical. Per això la nostra adhesió actual a Crist enlloc no es verifica millor que en l’ajuda i la solidaritat amb el necessitat. «Tot allò que fèieu a un d’aquests germans meus més petits, m’ho fèieu a mi».
El Senyor ressuscitat és a l’eucaristia alimentant la nostra fe. És a la comunitat cristiana infonent el seu Esperit i impulsant la missió. És en els pobres movent els nostres cors a la compassió. Hi és cada dia, fins a la fi del món.
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
