CREIXEMENT I CREATIVITAT
Els evangelis ens ofereixen diverses claus per entendre com van començar la seva marxa històrica les primeres comunitats cristianes sense la presència de Jesús al capdavant dels seus seguidors. Potser, no va ser tot tan senzill com a vegades ho imaginem. Com van entendre i viure la seva relació amb ell, un cop desaparegut de la terra?
Mateu no diu una paraula de la seva ascensió al cel. Acaba el seu evangeli amb una escena de comiat en una muntanya de Galilea en què Jesús els fa aquesta solemne promesa: «Jo sóc amb vosaltres dia rere dia fins a la fi del món». Els deixebles no han de sentir la seva absència. Jesús estarà sempre amb ells. Però com?
Lluc ofereix una visió diferent. En l’escena final del seu evangeli, Jesús «es va separar d’ells i fou endut cap al cel». Els deixebles han d’acceptar amb tot realisme la separació: Jesús viu ja en el misteri de Déu. Però puja al Pare «beneint» els seus. Els seus seguidors comencen el seu camí protegits per aquella benedicció amb la qual Jesús guaria els malalts, perdonava els pecadors i acariciava els petits.
L’evangelista Joan posa en boca de Jesús unes paraules que proposen una altra clau. En acomiadar-se dels seus, Jesús els diu: «Ara me’n vaig al Pare i la tristesa us omple el cor…, però us convé que me’n vagi perquè rebeu l’Esperit Sant». La tristesa dels deixebles és explicable. Desitgen la seguretat que els dóna tenir Jesús sempre al seu costat. És la temptació de viure de manera infantil sota la protecció del Mestre.
La resposta de Jesús mostra una sàvia pedagogia. La seva absència farà créixer la maduresa dels seus seguidors. Els deixa l’empremta del seu Esperit. Serà ell qui, en la seva absència, promourà el creixement responsable i adult dels seus. És bo recordar-ho en uns temps en què sembla créixer entre nosaltres la por a la creativitat, la temptació de l’immobilisme o la nostàlgia per un cristianisme pensat per a altres temps i una altra cultura.
Els cristians hem caigut més d’un cop al llarg de la història en la temptació de viure el seguiment de Jesús de manera infantil. La festa de l’Ascensió del Senyor ens recorda que, acabada la presència històrica de Jesús, vivim «el temps de l’Esperit», temps de creativitat i de creixement responsable. L’Esperit no proporciona als seguidors de Jesús «receptes eternes». Ens dóna llum i alè per anar buscant camins sempre nous per reproduir avui la seva actuació. Així ens condueix cap a la veritat completa de Jesús.
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
