ESCOLTAR LA PRÒPIA VOCACIÓ
Els relats evangèlics no s’aturen gaire en la descripció del baptisme de Jesús. Donen més importància a l’experiència viscuda per ell en aquella hora, i que és sens dubte determinant per a la seva actuació futura.
Jesús ja no tornarà a casa seva a Natzaret. Tampoc no es quedarà entre els deixebles del Baptista. Animat per l’Esperit, començarà una vida nova, totalment lliurada al servei de la seva missió evangelitzadora.
Podem dir que l’hora del baptisme ha estat per a Jesús el moment privilegiat en què ha experimentat la seva vocació profètica: ha estat conscient de viure posseït per l’Esperit del Pare, i ha escoltat la crida a anunciar als seus fills i filles un missatge de salvació.
Escoltar la pròpia vocació no és assumpte d’un grup d’homes i de dones, cridats a viure una missió privilegiada. Tard o d’hora, tots ens hem de preguntar quina és la raó última del nostre viure diari i per què comencem un nou dia a cada albada. No es tracta de descobrir gaires coses. Senzillament, saber que la nostra petita vida pot tenir un sentit per als altres i que el nostre viure diari pot ser vida per a algú.
No es tracta tampoc d’escoltar un dia una crida definitiva. El sentit de la vida cal descobrir-lo al llarg dels dies, matí rere matí. En tota vocació hi ha una mica d’incert. Sempre se’ns demana una actitud de cerca, disponibilitat i obertura.
Només en la mesura que una persona va responent amb fidelitat a la seva missió va descobrint, precisament des d’aquesta resposta, tot l’horitzó d’exigències i promeses que conté la seva tasca diària.
Vivim sovint un ritme de vida, treball i ocupacions que ens atordeix, distreu i deshumanitza. Fem moltes coses al llarg de la vida, però, sabem exactament per què i per a què? Ens movem constantment d’una banda a l’altra, però, sabem cap a on caminar? Escoltem moltes veus, consignes i crides, però, som capaços d’escoltar la veu de l’Esperit, que ens convida a viure amb fidelitat la nostra missió de cada dia?
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
