EXPERIÈNCIA PERSONAL
La trobada amb Joan Baptista va ser per a Jesús una experiència que va donar un gir a la seva vida. Després del baptisme del Jordà, Jesús no torna ja a la seva feina de Natzaret; tampoc s’adhereix al moviment del Baptista. La seva vida se centra ara en un únic objectiu: anunciar a tothom la Bona Notícia d’un Déu que vol salvar l’ésser humà.
Però el que transforma la trajectòria de Jesús no són les paraules que escolta de llavis del Baptista ni el ritu purificador del baptisme. Jesús viu quelcom de més profund. Se sent inundat per l’Esperit del Pare. Es reconeix a si mateix com a Fill de Déu. La seva vida consistirà d’ara endavant a irradiar i encomanar aquest amor insondable d’un Déu Pare.
Aquesta experiència de Jesús inclou també un significat per a nosaltres. La fe és un itinerari personal que cadascú de nosaltres ha de recórrer. És molt important, sens dubte, el que hem escoltat des de petits als nostres pares i educadors. És important el que sentim a sacerdots i predicadors. Però, al final, sempre hem de fer-nos una pregunta: ¿en qui crec jo? Crec en Déu o crec en aquells que em parlen sobre ell?
No hem d’oblidar que la fe és sempre una experiència personal que no pot ser reemplaçada per l’obediència cega a allò que ens diuen altres. Des de fora ens poden orientar cap a la fe, però sóc jo mateix qui he d’obrir-me a Déu de manera confiada.
Per això, la fe no consisteix tampoc en acceptar, sense més, un determinat conjunt de fórmules. Ser creient no depèn primordialment del contingut doctrinal que es recull en un catecisme. Tot això és molt important, sens dubte, per configurar la nostra visió cristiana de l’existència. Però, primer de tot i donant-li sentit hi ha aquest dinamisme interior que, des de dins, ens porta a estimar, confiar i esperar sempre en el Déu revelat en Jesucrist.
La fe no és tampoc un capital que vam rebre en el baptisme i del que després podem disposar tranquil·lament. No és una cosa adquirida en propietat per sempre. Ser creient és viure permanentment a l’escolta del Déu encarnat en Jesús, aprenent a viure dia a dia de manera més plena i alliberada.
Aquesta fe no està feta només de certeses. Al llarg de la vida, el creient viu moltes vegades en la foscor. Com deia aquell gran teòleg que va ser Romano Guardini, «fe és tenir prou llum com per suportar les foscors». La fe està feta, sobretot, de fidelitat. El veritable creient sap creure en la foscor el que ha vist en moments de llum. Sempre continua buscant aquest Déu que està més enllà de totes les nostres fórmules clares o fosques. El P. de Lubac escrivia que «les idees que nosaltres ens fem de Déu són com les ones del mar, sobre les quals el nedador es recolza per superar-les». El que és decisiu és la fidelitat al Déu que se’ns va manifestant en el seu Fill Jesucrist.
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
