UNA NOVA ETAPA
Abans de narrar la seva activitat profètica, els evangelistes ens parlen d’una experiència que transformarà radicalment la vida de Jesús. Després de ser batejat per Joan, Jesús se sent el Fill estimat de Déu, habitat plenament pel seu Esperit. Encoratjat per aquest Esperit, Jesús es posa en marxa per anunciar a tots amb la seva vida i el seu missatge la Bona Notícia d’un Déu amic i salvador de l’ésser humà.
No és estrany que, al convidar-nos a viure en els propers anys «una nova etapa evangelitzadora», el papa ens recordi que l’Església necessita més que mai «evangelitzadors d’Esperit». Sap molt bé que només l’Esperit de Jesús ens pot infondre força per posar en marxa la conversió radical que necessita l’Església. Per quins camins?
Aquesta renovació de l’Església només pot néixer de la novetat de l’Evangeli. El papa ens convida a escoltar també avui el mateix missatge que Jesús proclamava pels camins de Galilea, no un altre de diferent. Hem de «tornar a la font per recuperar la frescor original de l’Evangeli». Només d’aquesta manera «podrem trencar esquemes avorrits en els quals pretenem tancar Jesucrist».
El papa està pensant en una renovació radical «que no pot deixar les coses com estan; ja no serveix una simple administració». Per això ens demana abandonar el còmode criteri pastoral del «sempre s’ha fet així» i insisteix una i altra vegada: «Convido a tots a ser audaços i creatius en aquesta tasca de repensar els objectius, les estructures, l’estil i els mètodes evangelitzadors de les pròpies comunitats».
Francesc busca una Església en què només ens preocupi comunicar la Bona Notícia de Jesús al món actual. «Més que la por a no equivocar-nos espero que ens mogui la por a tancar-nos en estructures que ens donen una falsa contenció, en normes que ens tornen jutges implacables, en costums on ens sentim tranquils, mentre fora hi ha una multitud famolenca i Jesús ens repeteix sense cansar-se: Doneu-los menjar vosaltres».
El papa ens crida a construir «una Església amb les portes obertes», ja que l’alegria de l’Evangeli és per a tothom i no s’ha d’excloure ningú. Quina alegria poder escoltar dels seus llavis una visió d’Església que recupera l’Esperit més genuí de Jesús trencant actituds molt arrelades durant segles! «Sovint ens comportem com controladors de la gràcia i no com a facilitadors. Però l’Església no és una duana, és la casa del Pare, on hi ha lloc per a cada un amb la seva vida a sobre».
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
