MARIA, LA MARE DE JESÚS
Després d’un cert eclipsi de la devoció mariana, provocat en part per notables abusos i desviacions, els cristians tornen a interessar-se per Maria per descobrir el seu veritable lloc dins l’experiència cristiana.
No es tracta d’acudir a Maria per escoltar «missatges apocalíptics» que amenacen amb càstigs terribles un món enfonsat en la impietat i la descreença, mentre ella ofereix la seva protecció maternal als que facin penitència o resin determinades oracions.
Tampoc no es tracta de fomentar una pietat que alimenti secretament una relació infantil de dependència i fusió amb una mare idealitzada. Ja fa temps que la psicologia ens va posar en guàrdia davant dels riscos d’una devoció que falsament exalta Maria com a «Verge i Mare», afavorint, en el fons, un menyspreu cap a la «dona real» com a eterna temptadora de l’home.
El primer criteri per comprovar la «veritat cristiana» de tota devoció a Maria és veure si replega el creient sobre si mateix o si l’obre al projecte de Déu; si el fa retrocedir cap a una relació infantil amb una «mare imaginària» o si l’impulsa a viure la seva fe de manera adulta i responsable en el seguiment fidel a Jesucrist.
Els millors esforços de la mariologia actual intenten conduir els cristians a una visió de Maria com a Mare de Jesucrist, primera deixebla del seu Fill i model de vida autènticament cristiana.
Més concretament, Maria és avui per a nosaltres model d’acollida fidel de Déu des d’una postura de fe obedient; exemple d’actitud servicial al seu Fill i de preocupació solidària per tots els qui pateixen; dona compromesa pel «regne de Déu» predicat i impulsat pel seu Fill.
En aquests temps de cansament i pessimisme no creient, Maria, amb la seva obediència radical a Déu i la seva esperança confiada, ens pot conduir cap a una vida cristiana més fonda i més fidel a Déu.
La devoció a Maria no és, doncs, un element secundari per alimentar la religió de la gent senzilla, inclinada a pràctiques i ritus gairebé folklòrics. Apropar-se a Maria és, més aviat, col·locar-se al millor punt per descobrir el misteri de Crist i acollir-lo. L’evangelista Mateu ens recorda Maria com la mare de l’«Emmanuel», és a dir, la dona que ens pot apropar a Jesús, «el Déu amb nosaltres».
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat