LA MARE ENS ACOMPANYA
Es diu que els cristians d’avui vibrem menys davant la figura de Maria que els creients d’altres èpoques. Potser som víctimes inconscients de molts recels i sospites davant deformacions que hi ha hagut en la pietat mariana.
A vegades, s’havia insistit de manera excessivament unilateral en la funció protectora de Maria, la Mare que empara els seus fills i filles de tots els mals, sense convertir-los a una vida més evangèlica.
Altres vegades, alguns tipus de devoció mariana no han sabut exaltar Maria com a mare sense crear una dependència insana d’una «mare idealitzada» i fomentar una immaduresa i un infantilisme religiós.
Potser, aquesta mateixa idealització de Maria com «la dona única» ha pogut alimentar un cert menyspreu a la dona real i ser un reforç més del domini masculí. Almenys, no hauríem de desatendre lleugerament aquests retrets que, des de fronts diversos, se’ns fa als catòlics.
Però seria lamentable que empobrissim la nostra vida religiosa oblidant el regal que Maria pot significar per als creients.
Una pietat mariana ben entesa no tanca ningú en l’infantilisme, sinó que assegura en la nostra vida de fe la presència enriquidora del femení. El mateix Déu ha volgut encarnar-se en el si d’una dona. Des de llavors, podem dir que «el femení és camí cap a Déu i de Déu» (L. Boff).
La humanitat necessita sempre d’aquesta riquesa que associem al femení perquè, encara que també es dóna en l’home, es condensa de manera especial en la dona: intimitat, acollida, sollicitud, afecte, tendresa, lliurament al misteri, gestació, donació de vida.
Sempre que marginem Maria de la nostra vida, empobrim la nostra fe. I sempre que menyspreem el femení, ens tanquem a vies possibles d’acostament a aquest Déu que se’ns ha ofert en els braços d’una mare.
Comencem l’any celebrant la festa de Santa Maria Mare de Déu. La seva fidelitat i entrega a la paraula de Déu, la seva identificació amb els petits, la seva adhesió a les opcions del seu Fill Jesús, la seva presència servidora a l’Església naixent i, primer de tot, el seu servei de Mare del Salvador fan d’ella la Mare de la nostra fe i de la nostra esperança.
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
