LA MARE
A molts els pot estranyar que l’Església faci coincidir el primer dia del nou any civil amb la festa de Santa Maria, Mare de Déu. És, però, significatiu que des del segle IV, l’Església, després de celebrar solemnement el naixement del Salvador, vulgui començar l’any nou sota la protecció maternal de Maria, Mare del Salvador i Mare nostra.
Els cristians d’avui ens hem de preguntar què n’hem fet de Maria aquests últims anys, ja que probablement hàgim empobrit la nostra fe eliminant-la de manera inconscient de la nostra vida.
Moguts, sens dubte, per una voluntat sincera de purificar la nostra vivència religiosa i trobar una fe més sòlida, hem abandonat excessos pietosos, devocions exagerades, costums superficials i extraviats. Hem procurat superar una falsa mariolatría en la qual potser substituíem Crist per Maria i vèiem en ella la salvació, el perdó i la redempció, que, en realitat, hem d’acollir del seu Fill.
Si tot ha estat esmenar desviacions i col·locar Maria en el lloc autèntic que li correspon com a Mare de Jesucrist i Mare de l’Església, ens n’hauríem d’alegrar i reafirmar-nos en la nostra postura. Però, ha estat ben bé així? ¿No l’hem oblidat excessivament? ¿No l’hem arraconat en algun lloc fosc de l’ànima al costat de les coses que ens semblen de poca utilitat?
L’abandonament de Maria, sense aprofundir més en la seva missió i en el lloc que ha d’ocupar en la nostra vida, no enriquirà mai la nostra vivència cristiana, sinó que l’empobrirà. Probablement hàgim comès excessos de mariolatría en el passat, però ara correm el risc d’empobrir-nos amb la seva absència gairebé total en les nostres vides.
Maria és la Mare de Jesús. Però aquell Crist que va néixer del seu si estava destinat a créixer i incorporar nombrosos germans, homes i dones que viurien un dia de la seva Paraula i del seu Esperit. Avui Maria no és només Mare de Jesús. És la Mare del Crist total. És la Mare de tots els creients.
És bo que, en començar un any nou, ho fem elevant els nostres ulls cap a Maria. Ella ens acompanyarà al llarg dels dies amb cura i tendresa de mare. Ella tindrà cura de la nostra fe i la nostra esperança. No l’oblidem al llarg de l’any.
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
