PA I VI
Empobriríem greument el contingut de l’eucaristia si oblidéssim que els creients hi hem de trobar l’aliment que ha de nodrir la nostra existència. És cert que l’eucaristia és un àpat compartit per germans que se senten units en una mateixa fe. Però, tot i ser molt important aquesta comunió fraterna, és encara insuficient si oblidem la unió amb Crist, que se’ns dóna com a aliment.
Una cosa semblant hem de dir de la presència de Crist a l’eucaristia. S’ha subratllat, i amb raó, aquesta presència sacramental de Crist en el pa i el vi, però Crist no hi és per ser-hi; és present oferint-se com a aliment que sosté les nostres vides.
Si volem redescobrir el profund significat de l´eucaristia, hem de recuperar el simbolisme bàsic del pa i el vi. Per subsistir, l’home necessita menjar i beure. I aquest simple fet, de vegades tan oblidat a les societats satisfetes del benestar, revela que l’ésser humà no es fonamenta a si mateix, sinó que viu rebent misteriosament la vida.
La societat contemporània està perdent capacitat per descobrir el significat dels gestos bàsics de l’ésser humà. Tanmateix, són aquests gestos senzills i originaris els que ens retornen a la nostra veritable condició de criatures, que reben la vida com a regal de Déu.
Concretament, el pa és el símbol eloqüent que condensa en si mateix tot allò que significa per a la persona el menjar i l’aliment. Per això el pa ha estat venerat a moltes cultures de manera gairebé sagrada. Encara hom recordarà com les nostres mares ens el feien besar quan, per descuit, en queia algun tros a terra.
Però, des que ens arriba de la terra fins a la taula, el pa necessita ser treballat pels qui sembren, adoben el terreny, seguen i recullen les espigues, molen el blat, couen la farina. El vi suposa un procés encara més complex en la seva elaboració.
Per això, quan es presenta el pa i el vi sobre l’altar, es diu que són fruit de la terra i del treball de l’home. D’una banda, són «fruit de la terra» i ens recorden que el món i nosaltres mateixos som un do que ha sorgit de les mans del Creador. De l’altra, són «fruit de la feina», i signifiquen el que els homes fem i construïm amb el nostre esforç solidari.
Aquest pa i aquest vi esdevindran per als creients «pa de vida» i «calze de salvació». Aquí hi trobem els cristians aquest «veritable menjar» i «veritable beguda» que ens diu Jesús. Un menjar i una beguda que alimenten la nostra vida sobre la terra, ens conviden a treballar-la i millorar-la, i ens sostenen mentre caminem cap a la vida eterna.
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
