QUAN L’HORITZÓ ES TORNA OMBRÍVOL
La manca d’esperança genera entre nosaltres canvis profunds que no sempre sabem percebre. Gairebé sense adonar-nos-en, van desapareixent de l’horitzó polítiques orientades cap a una vida més humana. Cada cop es parla menys de programes d’alliberament o de projectes que cerquin més justícia i més solidaritat entre els pobles.
Quan el futur es torna ombrívol, tots cerquem seguretat. Que res no canviï, a nosaltres ens va bé. Que ningú posi en perill el nostre benestar. No és el moment de pensar en grans ideals de justícia per a tothom, sinó de defensar l’ordre i la tranquil·litat.
Pel que sembla, no sabem anar més enllà d’aquesta reacció gairebé instintiva. Els experts ens diuen que els greus problemes mediambientals, el fenomen del terrorisme desesperat o l’assetjament creixent dels famolencs penetrant a les societats del benestar no estan provocant, pel que sembla, cap canvi profund en la vida personal dels individus. Només por i recerca de seguretat. Cadascú intenta gaudir al màxim del seu petit benestar.
Sens dubte, molts sentim una estranya sensació de culpa, de vergonya i de tristesa. Sentim, a més, una mena de complicitat per la nostra indiferència i la nostra incapacitat de reacció. Al fons no volem saber res d’un món nou, només pensem en la nostra seguretat.
Les fonts cristianes han conservat una invitació de Jesús per a moments catastròfics: «Estigueu alerta, vetlleu». Què signifiquen avui aquestes paraules? Estar alerta d’una vida que discorre suaument en l’egoisme? Estar alerta de la frivolitat que ens envolta a cada moment impedint-nos d’escoltar la veu de la consciència? Alliberar-nos de la indiferència i la resignació?
¿No haurien de ser les comunitats cristianes un lloc privilegiat per aprendre a viure desperts, sense tancar els ulls, sense escapar del món, sense pretendre estimar Déu d’esquena als qui pateixen?
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
