ENTRE CONFLICTES
I TEMPTACIONS
Abans de començar a narrar l’activitat profètica de Jesús, Marc ens diu que l’Esperit el va impulsar cap al desert. Es va quedar allà quaranta dies, temptat per Satanàs; vivia entre els animals feréstecs i els àngels el servien. Aquestes breus línies són un resum de les temptacions o proves bàsiques viscudes per Jesús fins a la seva execució a la creu.
Jesús no ha conegut una vida fàcil ni tranquil·la. Ha viscut impulsat per l’Esperit, però ha sentit en la seva pròpia carn les forces del mal. El seu lliurament apassionat al projecte de Déu l’ha portat a viure una existència esquinçada per conflictes i tensions. D’ell hem d’aprendre els seus seguidors a viure en temps de prova.
«L’Esperit empenyé Jesús cap al desert»
No el condueix a una vida còmoda. El porta per camins de proves, riscos i temptacions. Cercar el regne de Déu i la seva justícia, anunciar Déu sense falsejar-lo, treballar per un món més humà és sempre arriscat. Ho va ser per a Jesús i ho serà per als seus seguidors.
«Hi va passar quaranta dies»
El desert serà l’escenari pel qual transcorrerà la vida de Jesús. Aquest lloc inhòspit i gens acollidor és símbol de proves i de dificultats. El millor lloc per aprendre a viure de l’essencial, però també el més perillós per a qui queda abandonat a les seves pròpies forces.
«Temptat per Satanàs»
Satanàs significa «l’adversari, la força hostil a Déu i als que treballen pel seu regnat. En la temptació es descobreix què hi ha en nosaltres de veritat o de mentida, de llum o de tenebres, de fidelitat a Déu o de complicitat amb la injustícia.
Al llarg de la seva vida, Jesús es mantindrà vigilant per descobrir «Satanàs» en les circumstàncies més inesperades. Un dia rebutjarà Pere amb aquestes paraules: «Aparta’t de mi, Satanàs, perquè els teus pensaments no són els de Déu». Els temps de prova els hem de viure, com ell, atents al que ens pot desviar de Déu.
«S’estava entre les feres, i els àngels l’assistien»
Les feres, els éssers més violents de la terra, evoquen els perills que amenaçaran Jesús. Els àngels, els éssers més bons de la creació, suggereixen la proximitat de Déu, que el beneeix, en té cura i el sosté. Així viurà Jesús: defensant-se d’Antipes, a qui anomena «guineu», i buscant en la pregària de la nit la força del Pare.
Hem de viure aquests temps difícils amb els ulls fits en Jesús. És l’Esperit de Déu el que ens està empenyent cap al desert. D’aquesta crisi en sortirà un dia una Església més humana i més fidel al seu Senyor.
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
