UN CRISTIANISME DE SEGUIMENT
En temps de crisi és gran la temptació de buscar seguretat, tornar a posicions fàcils i trucar de nou a les portes d’una religió que ens «protegeixi» de tant problema i conflicte.
Hem de revisar el nostre cristianisme per veure si a l’Església actual vivim motivats per la passió de seguir Jesús o caminem cercant «seguretat religiosa». Segons el conegut teòleg alemany Johann Baptist Metz, aquest és el repte més greu a què ens enfrontem els cristians a Europa: decidir-se entre una «religió burgesa» o «cristianisme de seguiment».
Seguir Jesús no vol dir fugir cap a un passat ja mort, sinó procurar de viure avui amb l’esperit que el va animar a ell. Com ha dit algú amb enginy, es tracta de viure avui «amb l’aire de Jesús» i no «al vent que més bufa».
Aquest seguiment no consisteix a cercar novetats ni promoure grups de selectes, sinó a fer de Jesús l’eix únic de les nostres comunitats, posant-nos decididament al servei del que ell anomenava Regne de Déu.
Per això, seguir Jesús implica gairebé sempre caminar «a contracorrent», en actitud de rebel·lia enfront de costums, modes o corrents d’opinió que no concorden amb l’esperit de l’Evangeli.
I això exigeix no només no deixar-se domesticar per una societat superficial i consumista, sinó fins i tot contradir els propis amics i familiars quan ens conviden a seguir camins contraris a l’Evangeli.
Per això, seguir Jesús exigeix estar disposats a la conflictivitat i a la creu. Estar disposats a compartir la seva sort. Acceptar el risc d’una vida crucificada com la seva, sabent que ens espera resurrecció. No serem capaços d’escoltar avui la crida sempre viva de Jesús a seguir-lo?
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
