SENSE INSTAL·LAR-SE NI MIRAR ENRERE
Seguir Jesús és el cor de la vida cristiana. L’essencial. No hi ha res més important o decisiu. Precisament per això, Lluc descriu tres petites escenes perquè les comunitats que llegeixin el seu evangeli, prenguin consciència que, als ulls de Jesús, res pot haver-hi de més urgent i inajornable.
Jesús empra imatges dures i escandaloses. Es veu que vol sacsejar les consciències. No busca més seguidors, sinó seguidors més compromesos, que el segueixin sense reserves, renunciant a falses seguretats i assumint les ruptures necessàries. Les seves paraules plantegen en el fons una sola qüestió: quina relació volem establir amb ell els qui ens diem seguidors seus?
Primera escena
Un dels que l’acompanyen se sent tan atret per Jesús que, abans que ell el cridi, pren la iniciativa pel seu compte: «Et seguiré arreu on vagis». Jesús li fa prendre consciència del que està dient: «Les guineus tenen caus, i els ocells, nius», però ell «no té on reposar el cap».
Seguir Jesús és tota una aventura. Ell no ofereix als seus seguretat o benestar. No ajuda a guanyar diners o adquirir poder. Seguir Jesús és «viure de camí», sense instal·lar-se en el benestar i sense cercar un fals refugi en la religió. Una Església menys poderosa i més vulnerable no és una desgràcia. És el millor que ens pot passar per purificar la nostra fe i confiar més en Jesús.
Segona escena
Un altre està disposat a seguir-lo, però li demana complir primer amb l’obligació sagrada de «enterrar el seu pare». A cap jueu li pot estranyar, doncs es tracta d’una de les obligacions religioses més importants. La resposta de Jesús és desconcertant: «Deixa que els morts enterrin els seus morts; tu vés i anuncia el Regne de Déu».
Obrir camins al regne de Déu treballant per una vida més humana és sempre la tasca més urgent. Res ha de retardar la nostra decisió. Ningú ens ha de retenir o frenar. Els «morts», que no viuen al servei del regne de la vida, ja es dedicaran a altres obligacions religioses menys urgents que el regne de Déu i la seva justícia.
Tercera escena
A un tercer que vol acomiadar-se de la seva família abans de seguir-lo, Jesús li diu: «Ningú que mira enrere quan ja té la mà a l’arada no és bo per al Regne de Déu». No és possible seguir Jesús mirant cap enrere. No es poden obrir camins al regne de Déu quedant-nos en el passat. Treballar en el projecte del Pare demana dedicació total, confiança en el futur de Déu i audàcia per caminar seguint els passos de Jesús.
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
