¿SENSE SUPORT SOCIAL?
Com podria l’Església recuperar el seu prestigi social i tornar a exercir aquella influència que va tenir en la nostra societat fa només alguns anys? Sense confessar-ho potser en veu alta, són força els que enyoren aquells temps en què l’Església podia anunciar el seu missatge des de plataformes privilegiades que comptaven amb el suport del poder polític.
No hem de lluitar per recuperar un altre cop aquest poder perdut que ens permeti fer una «propaganda» religiosa i moral eficaç, capaç de superar altres ideologies i corrents d’opinió que es van imposant entre nosaltres?
No hem de desenvolupar unes estructures religioses més poderoses, enfortir els nostres organismes i fer de l’Església una empresa més competitiva i més rendible?
Sens dubte, en el fons d’aquesta inquietud hi ha una voluntat sincera de portar l’evangeli als homes i les dones del nostre temps, però és aquest el camí a seguir? Les paraules de Jesús, en enviar els seus deixebles sense pa ni alforja, sense diners ni túnica de recanvi, insisteixen més aviat a «caminar» pobrament, amb llibertat, lleugeresa i disponibilitat total.
El que és important no és un equipament que ens doni seguretat, sinó la força mateixa de l’evangeli viscut amb sinceritat, ja que l’evangeli penetra a la societat no tant a través de mitjans eficaços de propaganda, sinó per mitjà de testimonis que viuen fidelment el seguiment a Jesucrist .
Són necessàries a l’Església l’organització i les estructures, però només per sostenir la vida evangèlica dels creients. Una Església carregada d’equipatge excessiu corre el risc de fer-se sedentària i conservadora. A la llarga es preocuparà més de proveir-se a si mateixa que de caminar lliurement al servei del regne de Déu.
Una Església amb menys guarniment, més desproveïda de privilegis i més empobrida de poder sociopolític serà una Església més lliure i més capaç d’oferir l’evangeli en la veritat més autèntica.
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat