SEMBRAR
En acabar el relat de la paràbola del sembrador, Jesús fa aquesta crida: «Qui tingui orelles, que escolti». Se’ns demana que prestem molta atenció a la paràbola. Però, en què hem de reflexionar? En el sembrador? En la llavor? En els diferents terrenys?
Tradicionalment, els cristians ens hem fixat gairebé exclusivament en els terrenys en què cau la llavor, per revisar quina és la nostra actitud en escoltar l’Evangeli. No obstant això és important prestar també atenció a la sembra i la seva manera de sembrar.
És el primer que diu el relat: «Un sembrador va sortir a sembrar». Ho fa amb una confiança sorprenent. Sembra de manera abundant. La llavor cau i cau per tot arreu, fins i tot on sembla difícil que pugui germinar. Així ho feien els pagesos de Galilea, que sembraven fins i tot a la vora dels camins i en terrenys pedregosos.
A la gent no li és difícil d’identificar la sembra. Així sembra Jesús el seu missatge. El veuen sortir cada matí a anunciar la Bona Notícia de Déu. Sembra la seva Paraula entre la gent senzilla, que l’acull, i també entre els escribes i fariseus, que el rebutgen. Mai es desanima. La seva sembra no serà estèril.
Desbordats per una forta crisi religiosa, podem pensar que l’Evangeli ha perdut la seva força original i que el missatge de Jesús ja no té força per atreure l’atenció de l’home o la dona d’avui. Certament, no és el moment de «collir» èxits cridaners, sinó d’aprendre a sembrar sense descoratjar-nos, amb més humilitat i veritat.
No és l’Evangeli el que ha perdut força humanitzadora; som nosaltres els que l’estem anunciant amb una fe feble i vacil·lant. No és Jesús el que ha perdut poder d’atracció. Som nosaltres els que el desvirtuem amb les nostres incoherències i contradiccions.
El papa Francesc diu que, quan un cristià no viu una adhesió forta a Jesús, «aviat perd l’entusiasme i deixa d’estar segur del que transmet, li falta força i passió. I una persona que no està convençuda, entusiasmada, segura, enamorada, no convenç ningú».
Evangelitzar no és propagar una doctrina, sinó fer present enmig de la societat i en el cor de les persones la força humanitzadora i salvadora de Jesús. I això no es pot fer de qualsevol manera. El més decisiu no és el nombre de predicadors, catequistes i ensenyants de religió, sinó la qualitat evangèlica que puguem irradiar els cristians. Què encomanem? ¿Indiferència o fe convençuda? ¿Mediocritat o passió per una vida més humana?
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
