LA DECISIÓ MÉS IMPORTANT
L’evangeli recull dues breus paràboles de Jesús amb un mateix missatge. En ambdós relats, el protagonista descobreix un tresor enormement valuós o una perla de valor incalculable. I els dos reaccionen de la mateixa manera: venen amb alegria i decisió el que tenen i es queden amb el tresor o la perla. Segons Jesús, així reaccionen els que descobreixen el Regne de Déu.
Pel que sembla, Jesús tem que la gent el segueixi per interessos diversos, sense descobrir el més atractiu i important: aquest projecte apassionant del Pare que consisteix a conduir la humanitat cap a un món més just, més fratern i més joiós, encaminant-lo així cap a la seva salvació definitiva en Déu.
Què podem dir avui després de vint segles de cristianisme? Per què tants cristians bons viuen tancats en la seva pràctica religiosa amb la sensació de no haver descobert en ella cap «tresor»? On és l’arrel última d’aquesta falta d’entusiasme i alegria en no pocs àmbits de la nostra Església, incapaç d’atreure cap al nucli de l’Evangeli tants homes i dones que es van allunyant d’ella, sense renunciar per això a Déu ni a Jesús?
Després del Concili, Pau VI va fer aquesta afirmació rotunda: «Només el Regne de Déu és absolut. Tota la resta és relatiu». Anys més tard, Joan Pau II el va reafirmar dient: «L’Església no és ella el seu propi fi, ja que està orientada al regne de Déu, del qual és germen, signe i instrument». El papa Francesc ens repeteix: «El projecte de Jesús és instaurar el Regne de Déu».
Si aquesta és la fe de l’Església, per què hi ha cristians que ni tan sols han sentit a parlar d’aquest projecte que Jesús anomenava «regne de Déu»? Per què no saben que la passió que va animar tota la vida de Jesús, la raó de ser i l’objectiu de tota la seva actuació, va ser anunciar i promoure aquest projecte humanitzador del Pare: cercar el regne de Déu i la seva justícia?
L’Església no pot renovar-se des de la seva arrel si no descobreix el «tresor» del regne de Déu. No és el mateix cridar els cristians a col·laborar amb Déu en el seu gran projecte de fer un món més humà que viure distrets en pràctiques i costums que ens fan oblidar el veritable nucli de l’Evangeli.
El papa Francesc ens està dient que «el regne de Déu ens reclama». Aquest crit ens arriba des del cor mateix de l’Evangeli. L’hem d’escoltar. Segurament, la decisió més important que hem de prendre avui a l’Església i les nostres comunitats cristianes és la de recuperar el projecte del Regne de Déu amb alegria i entusiasme.
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
