CONTRA LA INSENSATESA
Cada vegada coneixem millor la situació social i econòmica que Jesús va conèixer a la Galilea dels anys trenta. Mentre a les ciutats de Seforis i Tiberíades creixia la riquesa, en els llogarets augmentava la fam i la misèria. Mentre els pagesos es quedaven sense terres, els terratinents construïen sitges i graners cada vegada més grans.
En un petit relat, conservat per Lluc, Jesús revela què pensa d’aquella situació tan contrària al projecte volgut per Déu, d’un món més humà per a tothom. No narra aquesta paràbola només per denunciar els abusos i atropellaments que cometen els terratinents, sinó per desemmascarar la insensatesa en què viuen instal·lats.
Un ric terratinent es veu sorprès per una gran collita. No sap com gestionar tanta abundància. «Què faré?». El seu monòleg ens descobreix la lògica insensata dels poderosos que només viuen per acaparar riquesa i benestar, excloent del seu horitzó els necessitats.
El ric de la paràbola planifica la seva vida i pren decisions. Destruirà els vells graners i en construirà de més grans. Emmagatzemarà allà tota la seva collita. Pot acumular béns per a molts anys. D’ara endavant, només viurà per gaudir: «reposa, menja, beu i diverteix-te». De forma inesperada, Déu interromp els seus projectes: «Insensat, aquesta mateixa nit, et reclamaran la vida. El que has acumulat, de qui serà?».
Aquest ric redueix la seva existència a gaudir de l’abundància dels seus béns. Al centre de la seva vida només hi és ell i el seu benestar. Déu n’és absent. Els jornalers que treballen les seves terres no existeixen. Les famílies de les aldees que lluiten contra la fam no compten. El judici de Déu és rotund: aquesta vida només és niciesa i insensatesa.
A hores d’ara, pràcticament a tot el món està augmentant de manera alarmant la desigualtat. Aquest és el fet més ombrívol i inhumà: «els rics, sobretot els més rics, es van fent molt més rics, mentre els pobres, sobretot els més pobres, es van fent molt més pobres» (Zygmunt Bauman).
Aquest fet no és una cosa normal. És, senzillament, l’última conseqüència de la insensatesa més greu que estem cometent els humans: substituir la cooperació amistosa, la solidaritat i la recerca del bé comú de tota la Humanitat per la competició, la rivalitat i l’acaparament de béns en mans dels més poderosos del Planeta.
Des de l’Església de Jesús, present a tota la Terra, s’hauria d’escoltar el clam dels seus seguidors contra tanta insensatesa, i la reacció contra el model que guia avui la història humana. Així ho està fent repetidament el papa Francesc.
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
