OBRIM CAMINS A DÉU
Joan crida molt. Ho fa perquè veu el poble adormit i vol despertar-lo, el veu apagat i vol encendre al seu cor la fe en un Déu Salvador. El seu crit es concentra en una crida: «Prepareu el camí del Senyor». Com obrir camins a Déu? Com fer-li més lloc a la nostra vida?
Recerca personal. Per a molts, Déu és avui encobert per tota mena de prejudicis, dubtes, mals records de la infància o experiències religioses negatives. Com descobrir-lo? El que és important no és pensar en l’Església, els capellans o la missa. El primer és buscar el Déu viu, que se’ns revela en Jesucrist. Déu es deixa trobar per aquells que el cerquen.
Atenció interior. Per obrir un camí a Déu cal baixar al fons del nostre cor. Qui no busca Déu dins seu és difícil que el trobi fora. Dins nostre trobarem pors, preguntes, desitjos, buit… No importa. Déu hi és. Ell ens ha creat amb un cor que no descansarà si no hi és.
Amb un cor sincer. El que ens apropa més al misteri de Déu és viure en la veritat, no enganyar-nos a nosaltres mateixos, reconèixer els nostres errors. La trobada amb Déu esdevé quan a un li neix des de dins aquesta oració: «Oh, Déu!, tingues compassió de mi, que sóc pecador». Aquest és el millor camí per recuperar la pau i la joia interior.
En actitud confiada. La por tanca a molts el camí cap a Déu. Els fa por trobar-lo: només pensen en el seu judici i els possibles càstigs. No acaben de creure’s que Déu només és amor i que, fins i tot quan jutja l’ésser humà, ho fa amb amor infinit. Despertar la confiança en aquest amor és començar a viure de manera nova i joiosa amb Déu.
Camins diferents. Cadascú ha de fer el seu propi recorregut. Déu ens acompanya a tots. No abandona ningú, i encara menys quan es troba perdut. El més important és no perdre el desig humil de Déu. Qui continua confiant, qui d’alguna manera vol creure, ja és «creient» davant aquest Déu que coneix fins al fons el cor de cada persona.
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
