APRENDRE A ADORAR DÉU
Avui es parla molt de crisi de fe, però gairebé no es diu res sobre la crisi del sentiment religiós. I, tanmateix, com apunta algun teòleg, el drama de l’home contemporani no és, potser, la seva incapacitat per a creure, sinó la dificultat per a sentir Déu com a Déu. Fins i tot els mateixos que es diuen creients semblen estar perdent capacitat per viure certes actituds religioses davant Déu.
Un exemple clar és la dificultat per adorar-lo. En temps no gaire llunyans semblava fàcil sentir reverència i adoració davant la immensitat i el misteri insondable de Déu. És més difícil avui d’adorar a qui hem reduït a un ésser estrany, incòmode i superflu.
Per adorar Déu cal sentir-nos criatures, infinitament petites davant d’ell, però infinitament estimades per ell; admirar la seva grandesa insondable i fruir de la seva presència propera i amorosa que envolta tot el nostre ésser. L’adoració és admiració. És amor i entrega. És rendir el nostre ésser a Déu i quedar-nos en silenci agraït i joiós davant d’ell, admirant el seu misteri des de la nostra petitesa.
La nostra dificultat per adorar prové d’arrels diverses. Qui viu atordit interiorment per tota mena de sorolls i sacsejat per mil impressions passatgeres, sense aturar-se mai davant del que és essencial, difícilment trobarà «el rostre adorable» de Déu.
D’altra banda, per adorar Déu cal aturar-se davant del misteri del món i saber mirar-lo amb amor. Qui mira la vida amorosament fins al fons començarà a entreveure les empremtes de Déu abans del que sospita. Només Déu és adorable. Ni les coses més valuoses ni les persones més estimades són dignes de ser adorades com ell. Per això només qui és lliure interiorment pot adorar Déu de debò.
Aquesta adoració a Déu no allunya del compromís. Qui adora Déu lluita contra tot allò que destrueix l’ésser humà, que és la seva «imatge sagrada». Qui adora el Creador respecta i defensa la seva creació. Estan íntimament unides adoració i solidaritat, adoració i ecologia. S’entenen les paraules del gran científic i místic Teilhard de Chardin: «Com més home es faci l’home, més experimentarà la necessitat d’adorar».
El relat dels mags ofereix un model d’autèntica adoració. Aquests savis saben mirar el cosmos fins al fons, captar signes, acostar-se al Misteri i oferir el seu humil homenatge a aquest Déu encarnat en la nostra existència.
Els creients tenim imatges molt diverses de Déu. Des de nens ens anem fent la nostra pròpia idea d’ell, condicionats, sobretot, pel que anem escoltant de catequistes i predicadors, allò que se’ns transmet a casa i al col·legi o allò que vivim en les celebracions i actes religiosos.
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
