RECORREGUT VERS LA FE
Estant absent Tomàs, els deixebles de Jesús han tingut una experiència inaudita. Quan el veuen arribar li comuniquen plens d’alegria: «Hem vist el Senyor». Tomàs els escolta amb escepticisme. Per què ha de creure una cosa tan absurda? Com poden dir que han vist Jesús ple de vida, si ha mort crucificat? O potser, serà un altre.
Els deixebles li diuen que els ha mostrat les ferides de les mans i el costat. Tomàs no pot acceptar el testimoni de ningú. Necessita comprovar-ho personalment: «Si no li veig a les mans la marca dels claus… i no li poso la mà dins el costat, jo no creuré pas». Només creurà en la pròpia experiència.
Aquest deixeble, que es resisteix a creure de manera ingènua, ens ensenyarà el recorregut que hem de fer per arribar a la fe en Crist ressuscitat als qui ni tan sols hem vist el rostre de Jesús, ni n’hem sentit les paraules, ni hem sentit les seves abraçades.
Als vuit dies es torna a presentar Jesús. Immediatament s’adreça a Tomàs. No critica el plantejament. Els seus dubtes no tenen per a ell res d’il·legítim o escandalós. La seva resistència a creure revela la seva honestedat. Jesús l’entén i va a trobar-lo mostrant-li les ferides.
Jesús s’ofereix a satisfer les seves exigències: «Porta el dit aquí i mira’m les mans; porta la mà i posa-me-la dins el costat». Aquestes ferides, abans que «proves» per verificar alguna cosa, no són «signes» del seu amor lliurat fins a la mort? Per això Jesús el convida a aprofundir més enllà dels seus dubtes: «No siguis incrèdul, sigues creient».
Tomàs renuncia a verificar res. Ja no sent necessitat de proves. Només experimenta la presència del Mestre, que l’estima, l’atreu i el convida a confiar. Tomàs, el deixeble que ha fet un recorregut més llarg i laboriós que ningú fins a trobar-se amb Jesús, arriba més lluny que ningú a la fondària de la seva fe: «Senyor meu i Déu meu!» Ningú no ha confessat així Jesús.
No ens hem d’espantar en sentir que brollen en nosaltres dubtes i interrogants. Els dubtes, viscuts de manera sana, ens rescaten d’una fe superficial que s’acontenta de repetir fórmules, sense créixer en confiança i amor. Els dubtes ens estimulen a anar fins al final en la nostra confiança en el Misteri de Déu encarnat en Jesús.
La fe cristiana creix en nosaltres quan ens sentim estimats i atrets per aquest Déu el rostre del qual podem albirar en el relat que els evangelis ens fan de Jesús. Aleshores, la seva crida a confiar té en nosaltres més força que els nostres propis dubtes. «Feliços els qui creuran sense haver vist!».
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
