DEL DUBTE A LA FE
L’home modern ha après a dubtar. És propi de l’esperit dels nostres temps qüestionar-ho tot per a progressar en coneixement científic. En aquest clima la fe queda amb freqüència desacreditada. L’ésser humà va caminant per la vida ple d’incerteses i dubtes.
Per això, sintonitzem sense dificultat amb la reacció de Tomàs, quan els altres deixebles li comuniquen que, estant ell absent, han tingut una experiència sorprenent: «Hem vist el Senyor». Tomàs podria ser un home dels nostres dies. La seva resposta és clara: «Si no li veig… jo no creuré pas».
La seva actitud és comprensible. Tomàs no diu que els seus companys estan mentint o que estan enganyats. Només afirma que amb el seu testimoni no en té prou per adherir-se a la seva fe. Ell necessita viure la seva pròpia experiència. I Jesús no li ho retraurà en cap moment.
Tomás ha pogut expressar els seus dubtes dins del grup de deixebles. Pel que sembla, no s’han escandalitzat. No l’han fet fora del grup. Tampoc ells han cregut les dones quan els han anunciat que han vist Jesús ressuscitat. L’episodi de Tomàs deixa entreveure el llarg camí que van haver de recórrer el petit grup de deixebles fins arribar a la fe en Crist ressuscitat.
Les comunitats cristianes haurien de ser en els nostres dies un espai de diàleg on poguéssim compartir honestament els dubtes, els interrogants i recerques dels creients d’avui. No tots vivim en el nostre interior la mateixa experiència. Per créixer en la fe necessitem l’estímul i el diàleg amb altres que comparteixen la nostra mateixa inquietud.
Però res pot reemplaçar l’experiència d’un contacte personal amb Crist en el fons de la pròpia consciència. Segons el relat evangèlic, als vuit dies es presenta de nou Jesús. Li mostra les seves ferides.
No són «proves» de la resurrecció, sinó «signes» del seu amor i entrega fins a la mort. Per això, el convida a aprofundir en els seus dubtes amb confiança: «No siguis incrèdul, sigues creient». Tomas renuncia a verificar res. Ja no sent necessitat de proves. Només sap que Jesús l’estima i el convida a confiar: «Senyor meu i Déu meu».
Un dia els cristians descobrirem que molts dels nostres dubtes, viscuts de manera sana, sense perdre el contacte amb Jesús i la comunitat, ens poden rescatar d’una fe superficial que s’acontenta amb repetir fórmules, i estimular-nos a créixer en amor i en confiança en Jesús, aquest Misteri de Déu que constitueix el nucli de la nostra fe.
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
